Amb un lema i una música carregada de sentiments i vitalitat, Pablo López va aterrar a l’escenari del Festival de Cap Roig amb la intenció d’extasiar al públic i deixar clar que la vida és un camí a recórrer des de la llibertat, la música i les emocions. L’artista malagueny va portar els principals temes del seu disc “Camino, fuego y libertad“, i el públic es va entregar al seu propòsit. I és que ahir, al Cap Roig, era ple de gom a gom per a què López els deleités amb la seva màgia al piano amb el qual explica històries a través de la música, acompanyat de la seva banda, integrada per tres músics.
No era la primera vegada que el compositor de Fuengirola venia a Cap Roig -que ja havia assistit en condició de teloner-, però sí que s’estrenava com a cap de cartell. Ja ho va advertir enmig del concert, que ell considera que “un artista es fa gran quan actua a indrets tan especials com el Cap Roig”. Perquè la interacció amb el públic també va formar part del joc d’aquest concert emmarcat en el “Tour Santa Libertad“. L’andalús no es va amagar d’aproximar-se als seus seguidors explicant-los alguns detalls personals seus.
López feia emprendre “El Camino” a tot el públic inicialment, i després va seguir amb altres senzills del seu disc com “El Niño“, “El Gato“, “El Patio” -molt aclamada pel públic-, “El Teléfono“, “Lo Imposible“, “El Incendio“, “El Futuro“, “Las 17:00” o “La Dobleuve“. També va obsequiar als seus fans amb temes tan coneguts com “El Mundo“, “Hijos del Verbo Amar” o “Lo Saben Mis Zapatos“. I és que més de dues hores de concert donen per molt.
Sens dubte, va ser una vetllada on el cantautor va aconseguir que el Cap Roig vibrés amb el seu crit final a “La Libertad” i a evitar pensar sempre en “Tu Enemigo“. El disc d’enguany va ser disc d’or a la primera setmana i el seu èxit ha fet que sigui l’únic artista d’aquesta edició que repeteixi concert aquest any a Cap Roig. Les entrades de la jornada d’ahir es van exhaurir immediatament i això va fer que l’organització coordinés un segon concert per avui de l’autor andalús.
Pablo López va constatar, una vegada més, que la seva connexió amb el piano és magistral i que no té sostre. I el més important és la consigna que hi ha de rerefons: cal viure la vida amb la mateixa intensitat amb la que ell es desviu per la música.
