Que els conflictes precisen solucions a l’abast de totes les parts, segurament hi estaríem tots d’acord; però trobar aquestes solucions no sol ser gens fàcil: a vegades passa a ser qüestió d’anys si es volen evitar visions només oportunistes o momentànies.
L’empordanès Pallach, polític i pedagog compromès, -tot recordant Campalans- no es cansava de repetir allò de “Política és Pedagogia”. I és que la pedagogia ens dona accés a l’educació o a la formació per al desenvolupament de les capacitats; i és molt diversa: les persones aprenem i adquirim coneixements en molts àmbits de la nostra vida i penso que -en el cas que ens ocupa molt especialment- pressuposa voler i saber escoltar l’altre, proximitat, comprensió i confiança mútues; també saber expressar clarament -però didàcticament- tot el que cadascú pensa i vol; i una visió àmplia, no només de present o de curta volada sinó entrant en un procés en el que tothom hi resta compromès i hi és important; lògicament, sense renúncies totals però tanmateix sense apriorismes exacerbats que no permeten avançar en cap àmbit.
“Política és Pedagogia”? Es recorda tot això a les converses tan secretes que es produeixen en aquests moments? Ens serà útil en aquest cas? El futur ens ho dirà.
Que tingueu un bon dia!
