Paddington és la versió cinematogràfica d’aquest personatge de la literatura infantil creat a l’any 1958 i que des de llavors ha tingut diverses adaptacions televisives. Aquesta figura tan icònica de la cultura britànica mereixia una adaptació cinematogràfica actual, que aquí va estrenar-se al gener de 2015. A causa del seu èxit, ara ens arriba la segona entrega de les aventures protagonitzades per aquest ós peruà obsessionat amb les coses britàniques.
Ja situat en la llar dels Brown, Paddington descobreix un llibre molt especial per regalar-li a la seva tieta pel seu aniversari. Paddington decideix assumir tota mena de feines peculiars per poder-se’l comprar. Desgraciadament algú el roba i l’osset serà declarat culpable quan realment el que intentava era atrapar el lladre.
Repeteix en la direcció Paul King. Entre el repartiment trobem a Sally Hawkins, Hugh Bonneville i Jim Broadbent, mentre que Ben Whishaw posa veu a l’ós en la versió original. Entre les noves incorporacions trobem a Hugh Grant i Brendan Gleeson. Hugh Grant interpreta el dolent de la pel·lícula, en un paper un punt autoparòdic ja que interpreta a un actor de gran èxit fa anys i que actualment es dedica a fer publicitat, un punt humiliant, de menjar de gos per mantenir el seu estatus econòmic. Grant està divertit i es serveix dels seus tics habituals que faran les delícies dels fans.
Paddington 2 està al mateix nivell de la primera i ofereix el mateix. Una pel·lícula entretinguda i emotiva per a tota la família ideal pels dies que venen. El Londres que hi veien és pràcticament de conte i recull la seva part més icònica i acolorida. Vindria a ser la melmelada que tant li agrada a en Paddington feta pel·lícula, fins i tot en els moments suposadament més foscos quan l’acció es trasllada a una presó.
La pel·lícula és una meravella. És d’aquelles pel·lícules de bon rotllo que et deixen amb un somriure constant que, això sí, la gaudiran més encara la mainada.
Els efectes especials són sensacionals. Paddington està recreat amb un gran verisme i interactua perfectament amb la resta de personatges.
A Paddington 2 la fa més gran encara la seva falta de pretensions. Només busca fer una pel·lícula bonica, entretinguda i que arribi a l’espectador. Tots els seus objectius els compleix sobradament. Només ens resta esperar que no trigui en arribar la tercera.
Ja situat en la llar dels Brown, Paddington descobreix un llibre molt especial per regalar-li a la seva tieta pel seu aniversari. Paddington decideix assumir tota mena de feines peculiars per poder-se’l comprar. Desgraciadament algú el roba i l’osset serà declarat culpable quan realment el que intentava era atrapar el lladre.
Repeteix en la direcció Paul King. Entre el repartiment trobem a Sally Hawkins, Hugh Bonneville i Jim Broadbent, mentre que Ben Whishaw posa veu a l’ós en la versió original. Entre les noves incorporacions trobem a Hugh Grant i Brendan Gleeson. Hugh Grant interpreta el dolent de la pel·lícula, en un paper un punt autoparòdic ja que interpreta a un actor de gran èxit fa anys i que actualment es dedica a fer publicitat, un punt humiliant, de menjar de gos per mantenir el seu estatus econòmic. Grant està divertit i es serveix dels seus tics habituals que faran les delícies dels fans.
Paddington 2 està al mateix nivell de la primera i ofereix el mateix. Una pel·lícula entretinguda i emotiva per a tota la família ideal pels dies que venen. El Londres que hi veien és pràcticament de conte i recull la seva part més icònica i acolorida. Vindria a ser la melmelada que tant li agrada a en Paddington feta pel·lícula, fins i tot en els moments suposadament més foscos quan l’acció es trasllada a una presó.
La pel·lícula és una meravella. És d’aquelles pel·lícules de bon rotllo que et deixen amb un somriure constant que, això sí, la gaudiran més encara la mainada.
Els efectes especials són sensacionals. Paddington està recreat amb un gran verisme i interactua perfectament amb la resta de personatges.
A Paddington 2 la fa més gran encara la seva falta de pretensions. Només busca fer una pel·lícula bonica, entretinguda i que arribi a l’espectador. Tots els seus objectius els compleix sobradament. Només ens resta esperar que no trigui en arribar la tercera.
- Publicitat -
