Ahir es va estrenar a Platja d’Aro el film independent Pedralta, dirigida pel cineasta rus Aleksandr Manzurov i produïda pel seu compatriota, Boris Iadlovski. Ara vénen les característiques peculiars del film, ja que si bé la producció, és a dir el capital, i la direcció del mateix són russes, la resta de l’equip artístic i gran part de l’equip tècnic són autòctons, el guió és traduït al català i adaptat i gran part del protagonisme correspon a la roca basculant de Pedralta, situada al terme municipal de Sant Feliu de Guíxols, que li dóna el nom a la pel·lícula, en la qual apareix com a lloc esotèric en què s’encreuen la vida i la mort. Sembla que l’ajuntament ganxó, amb bon criteri, entenent que es tracta d’una acció de promoció, ha facilitat tant com ha pogut el rodatge, que s’ha estès a les platges de Sant Pol i el Senyor Ramon, a més de localitzacions a Romanyà, Castell-Platja d’Aro, Banyoles i Setcases.
Desconec la projecció internacional que tindrà el film, però em serveix d’excusa per exposar els meus dubtes, que són molts, sobre el tracte que han de rebre les productores que vénen a filmar a casa nostra. Faríeu pagar taxes a les productores en concepte d’ocupació d’espai públic en aquests casos? O potser establiríeu algun barem en funció d’un retorn mesurable objectivament? O no, o les faríeu pagar tant sí com no les taxes que pertoquin com a tothom? I si n’hi ha que no paguen, habitualment productores molt potents, perquè d’altres, habitualment productores menys potents i per tant més necessitades d’ajut, sí que han de pagar? Aquest va ser un debat que també es va suscitar quan es va rodar Joc de Trons a Girona, sobretot per les objeccions de l’oposició a l’ajuntament a que HBO, la productora de la sèrie que va ocupar durant dies gran part del Barri Vell, no pagués cap taxa. Però bé que aquesta visita és com una campanya de promoció mundial d’un impacte que Girona no hagués pogut pagar si l’hagués volgut fer i per tant, cal tenir-ho tot en compte. Confesso que em sembla un assumpte complex, que requeriria un debat a fons que resultaria apassionant, perquè també hi ha qui considera que existeix un punt de xantatge en el fet que les productores potents, no parlo d’independents, no paguin les taxes preceptives aprofitant la seva posició avantatjosa. Potser aquestes companyies haurien de rebre com a torna del pagament d’aquestes taxes uns serveis excel·lents i la possibilitat de desenvolupar la seva feina sense cap entrebanc. Potser seria el millor aval per a que tornessin.
