La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols ha organitzat la primera Jornada d’esport inclusiu al Nàutic Vell de Sant Feliu de Guíxols. La crida ha estat tot èxit, i un total de 43 persones, entre monitors i usuaris, gaudiran de la pràctica d’esports nàutics i caiac entre les 10 i les 13 hores d’avui. Aquesta acció té l’objectiu d’acostar la nàutica a la ciutadania de forma inclusiva.
Des de fa un any, el Nàutic Vell ofereix accés al mar a un col·lectiu de persones amb diversitat funcional o mobilitat reduïda. La tasca es duu a terme a través d’unes grues que fan possible el trasllat de les persones a qualsevol embarcació i a qualsevol zona de la platja per tal que puguin practicar tota mena d’esports nàutics. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració del Rotary Club Costa Brava i les empreses Saona Boats i Kayak Center Guíxols, com també de les associacions del territori: Vimar, Viu Autisme i el Trampolí.
D’altra banda, la cambra de comerç inaugurarà la temporada d’estiu 2023 del Nàutic Vell també avui a les 19 h. Durant l’acte hi haurà el parlament del Sr. José Luís Bonet, president de La Camara de España, i clourà l’acte el president de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols, Eduard Bosch. Els objectius d’enguany és poder augmentar la col·laboració amb les associacions per fomentar l’ús d’aquestes instal·lacions i amb les empreses del sector nàutic per promocionar la pràctica d’esports nàutics adaptats.
Platja Gran de Palamós | Imatge de visitpalamos.cat
Divendres amb temps força assolellat tot i l’arribada d’alguns intervals de núvols una mica més abundants cap al final del dia, que com a molt poden repetir alguna gota com va passar ahir.
Pel cap de setmana el temps assolellat s’imposa amb una temperatura que puja amb màximes de 31 a 33 ºC. L’ambient serà calorós i les properes nits poden ser tropicals sense baixar dels 20ºC especialment als municipis costaners.
Pel que fa a l’estat de la mar, molta tranquil·litat avui. Dissabte i diumenge entre marejol i maror, onades màximes d’entre mig i fins a un metre d’altura.
El més destacat del cap de setmana serà l’arribada d’una massa d’aire més càlida que també ens portarà una mica de pols en suspensió, i que ens acompanyarà també durant l’inici de la setmana vinent.
Qui els hi anava a dir a la Casiana Monczar i al Jordi Soler, fundadors de Grapat, que van començar a donar forma al seu somni, un somni nascut al 2015, inspirat en la seva filla Lola, i amb la força que els va donar el naixement del seu segon fill, el Tomàs, durant la pandèmia, que, després de pocs anys, aquest somni ja ha viatjat a les mans d’infants de més de 65 països?
Com tots els somnis, el seu es va materialitzar del tot amb l’amor i amb la il·lusió, a l’Alt Empordà, un somni que, mitjançant la fusta i materials com el feltre i el cartró dona vida a joguines úniques que estimulen la imaginació i el somriure dels més petits de la casa, i que alhora fan traslladar a altres mons a la resta de la llar.
En definitiva: la qualitat, el respecte al Medi Ambient, la sostenibilitat, la consciència social i sobretot, molt d’amor, és el que diferència a qualsevol joguina creada per Grapat de la resta, i perquè no, els viatges que podem fer amb els més estimats acompanyats de cada peça d’un gran somni.
Quina temptació i alhora quin regal! El millor regal, aquell que pots compartir i viure amb els que més estimes viatjant des de l’Empordà a l’infinit. T’ho perdràs?
Les Escoles Velles Centre Cultural acollirà del 6 al 30 de juliol una nova mostra en el marc de la temporada d’exposicions d’aquest 2023. Es tracta de l’exposició pictòrica “Tot de Begur” de l’artista Josep Lluis Escardó. Per parlar-nos d’aquesta exposició i del seu art ens visita el pintor i artista, Josep Lluis Escardó.
L’artista explica que treballa creant obres amb pintura a l’oli i a l’exposició s’hi poden veure des dels paisatges de Begur i Esclanyà, marines de la zona o retrats de personatges reconeguts del municipi. Són 30 obres basades en el realisme en diferents mides que es poden veure a les Escoles Velles de Begur. Josep Lluis Escardó explica que es va inspirar en Begur en el moment en què hi va començar a viure. A més, destaca que a Begur s’hi organitzen moltes activitats culturals que atrauen tant visitants com veïns.
Josep Lluis Escardó explica que treballa creant retrats de personatges reconeguts de Begur i Esclanyà, entre d’altres. En aquests retrats el pintor se centra a perfeccionar els detalls i repassar-ho tot per aconseguir crear imatges realistes d’aquests personatges. Per això, abans de fer el retrat, el pintor demana a la persona que pintarà fer una fotografia per aconseguir plasmar tot el detall del rostre. Els retrats que podem trobar a l’exposició són de personatges diversos del municipi, com la Teresa Juvé, la Paula Badosa, la Neus Mar o en Quim Coll, entre molts d’altres personatges del municipi.
En els paisatges de Begur i Esclanyà hi podrem trobar escenes amb color i vida al municipi. La intenció del pintor és plasmar l’essència del municipi i mostrar-lo als visitants i ciutadans del municipi.
Josep Lluis Escardó i la pintura
Josep Lluis Escardó va traslladar-se de Barcelona a Begur als anys 90 i va portar amb ell el seu estudi de pintura. Tot i això, la seva passió per la pintura va començar des de ben jove: va estar gairebé un mes al llit malalt i per passar el temps va començar a dibuixar. La feina com a pintor va anar variant al llarg dels anys, però en jubilar-se, Josep Lluis Escardó va abocar-se de nou a la creació artística.
El pintor reconeix que és molt autoexigent a l’hora de pintar, ja que la voluntat és ser el més detallista possible. Al llarg de la seva trajectòria com artista el pintor reconeix que ha pintat més de 500 quadres. De moment, algunes de les obres de l’artista es poden veure a les Escoles Velles Centre Cultural del 6 al 30 de juliol. La mostra es podrà visitar els dimarts, dijous i divendres de 16 a 21 h, els dimecres i dissabtes de 09:30 a 14 h i de 16 a 21 h, i els diumenges de 09:30 a 14 h.
A tall d’exemple, aquests experts argumenten que al mar del Nord, on hi ha diversos macroparcs marins, han necessitat més de 20 anys per comprovar quin impacte tenen en la fauna i la flora de la zona. En canvi, no entenen per què a Catalunya s’aposta directament per tirar endavant projectes amb molts molins abans de fer una prova pilot. Tot plegat, assenyala l’investigador de la UdG, Josep Lloret, suposa un problema “greu” ja que no es posa sobre la balança els avantatges i els inconvenients. “És cert que tindrem energia eòlica, però quin mal se li fa a sota”, assenyala.
Lloret també lamenta que les empreses interessades a col·locar els molins menteixen quan asseguren que la biodiversitat de la zona en sortirà beneficiada. El problema, explica el científic, és que ho fan des de l’experiència noruega, on els molins són fixos i no flotants. A més, el fons marí és molt diferent al de la zona on es volen col·locar a l’Alt Empordà.
Lloret assenyala que el que cal és “allunyar” aquests models de parcs eòlics de les zones protegides com a Xarxa Natura 2000. I és que la realitat és que aquest parc està projectat just després de la zona protegida i no té en compte una altra zona protegida per part francesa, just darrera d’on es vol instal·lar.
La biòloga i investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Elisa Bardalet, recorda que no hi ha estudis que avalin la viabilitat mediambiental dels molins flotants en aquesta zona. “Estem encara a un nivell teòric i es compara el coneixement amb d’altres tipus d’activitats humanes que ja són elements estressants, com l’extracció de petroli o els cables elèctrics”, assenyala.
Un 90%
Lloret ha lamentat també que actualment el 90% dels projectes de parcs eòlics previstos al Mediterrani es troben a uns 30 o 40 quilòmetres de zones protegides. Per això, Lloret reclama “repensar l’estratègia si bé reconeix els avantatges de l’energia que es genera.
Amb tot, cal tenir en compte que els aerogeneradors poden tenir una mida similar a la Torre Eiffel de París, amb l’impacte visual que això provoca. “En aquestes zones s’ha d’anar molt en compte amb el que es fa. Demanem excloure els parcs eòlics d’aquests espais i dels del seu voltant”, ha conclòs.
ElMuseu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha descobert l’entrada principal al poblat ibèric d’Ullastret. Les sorprenents dimensions de la troballa, la qual estava tapiada i parcialment cremada, ha significat que sigui una de les més importants que s’ha fet al conjunt arqueològic durant els darrers anys. Les excavacions s’han dut a terme entre els dies 6 i 30 de juny de 2023 a la part baixa de la ciutat, en el marc del projecte SPAHI (Sistemes Poliorcètics d’Accés als Hàbitats Ibèrics), on treballen investigadors d’institucions d’àmbit nacional i internacional.
L’entrada monumental de la porta s’ha trobat completament tapiada amb un mur fet amb grans carreus de pedra, fenomen que ja s’havia documentat durant les excavacions de la porta 1 del Puig de Sant Andreu o part alta de la ciutat ibèrica d’Ullastret durant els anys cinquanta del segle passat. Els experts creuen que s’hauria realitzat per clausurar el poblat un cop abandonat a finals del segle III o inicis del segle II aC a conseqüència dels esdeveniments que es van succeir després de la segona guerra Púnica al nord-est de la península Ibèrica.
Els treballs arqueològics s’han portat a terme al quadrant nord-oest de l’Illa d’en Reixac o part baixa de la ciutat, situada enmig de l’antic estany d’Ullastret que fou dessecat a mitjan segle XIX. La descoberta està formada per dos braços paral·lels de pedra amb una amplada de 2,25 m cadascun, en direcció perpendicular al tram de muralla que tanca el recinte per la banda occidental de l’assentament. Aquests grans murs defineixen l’inici d’un dels carrers principals de la ciutat amb 4 m d’amplada.
Una gran sorpresa per celebrar els 75 anys
Gabriel de Prado, responsable de la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, afirmava que la troballa és excepcional perquè és l’única porta d’accés terrestre que existeix a la part baixa de la ciutat ibèrica d’Ullastret. A més, les metodologies i els sistemes d’estudi actuals permetran fer una investigació molt completa. De fet, s’ha descobert just l’any que el conjunt arqueològic compleix setanta-cinc anys des de l’inici de les excavacions, que va ser l’any 1947. La descoberta s’ha pogut executar gràcies a dos treballs precedents, el reponsable els detalla.
Laia Muntaner, la directora de les excavacions de l’Illa d’en Reixac, ha explicat que la campanya d’enguany ha servit per ampliar un sondeig arqueològic que es va obrir l’any 2013 i que es va realitzar per contrastar els resultats de les prospeccions geofísiques que s’havien dut a terme l’any 2012. Un equip format per 5 persones ha dut a terme els treballs que han confirmat la hipòtesi que la recerca havia publicat el 2016 amb un gran ressò en l’àmbit científic: l’existència d’una entrada monumental situada enmig de l’antic estany d’Ullastret. Ara bé, el més sorprenent segons la directora, ha sigut trobar els dos braços de la porta parcialment cremats.
Els treballs formen part del projecte de recerca quadriennal SPAHI (Sistemes Poliorcètics d’Accés als Hàbitats Ibèrics), en el qual participen i col·laboren investigadors de diferents institucions de recerca d’àmbit nacional i internacional. El projecte estudia les portes i els sistemes d’accés als hàbitats ibèrics existents en els territoris dels pobles ibers dels indigets i els ilergets. La troballa encara no es pot datar perquè s’ha fet una excavació molt superficial, per tant, encara quedenrestes de gran valor patrimonial pendents de ser descobertes al poblat ibèric d’Ullastret.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.