17.3 C
Pals
Dilluns, 25 novembre 2024
- Publicitat -spot_img

Josep Lluis Escardó: “Per mi pintar un quadre no és treballar, és gaudir de la pintura”

Les Escoles Velles Centre Cultural acollirà del 6 al 30 de juliol una nova mostra en el marc de la  temporada d’exposicions d’aquest 2023. Es tracta de l’exposició pictòrica “Tot de Begur” de l’artista Josep Lluis Escardó. Per parlar-nos d’aquesta exposició i del seu art ens visita el pintor i artista, Josep Lluis Escardó.

L’artista explica que treballa creant obres amb pintura a l’oli i a l’exposició s’hi poden veure des dels paisatges de Begur i Esclanyà, marines de la zona o retrats de personatges reconeguts del municipi. Són 30 obres basades en el realisme en diferents mides que es poden veure a les Escoles Velles de Begur. Josep Lluis Escardó explica que es va inspirar en Begur en el moment en què hi va començar a viure. A més, destaca que a Begur s’hi organitzen moltes activitats culturals que atrauen tant visitants com veïns.

Josep Lluis Escardó explica que treballa creant retrats de personatges reconeguts de Begur i Esclanyà, entre d’altres. En aquests retrats el pintor se centra a perfeccionar els detalls i repassar-ho tot per aconseguir crear imatges realistes d’aquests personatges. Per això, abans de fer el retrat, el pintor demana a la persona que pintarà fer una fotografia per aconseguir plasmar tot el detall del rostre. Els retrats que podem trobar a l’exposició són de personatges diversos del municipi, com la Teresa Juvé, la Paula Badosa, la Neus Mar o en Quim Coll, entre molts d’altres personatges del municipi.

En els paisatges de Begur i Esclanyà hi podrem trobar escenes amb color i vida al municipi. La intenció del pintor és plasmar l’essència del municipi i mostrar-lo als visitants i ciutadans del municipi.

Josep Lluis Escardó i la pintura

Josep Lluis Escardó va traslladar-se de Barcelona a Begur als anys 90 i va portar amb ell el seu estudi de pintura. Tot i això, la seva passió per la pintura va començar des de ben jove: va estar gairebé un mes al llit malalt i per passar el temps va començar a dibuixar. La feina com a pintor va anar variant al llarg dels anys, però en jubilar-se, Josep Lluis Escardó va abocar-se de nou a la creació artística.

El pintor reconeix que és molt autoexigent a l’hora de pintar, ja que la voluntat és ser el més detallista possible. Al llarg de la seva trajectòria com artista el pintor reconeix que ha pintat més de 500 quadres. De moment, algunes de les obres de l’artista es poden veure a les Escoles Velles Centre Cultural del 6 al 30 de juliol. La mostra es podrà visitar els dimarts, dijous i divendres de 16 a 21 h, els dimecres i dissabtes de 09:30 a 14 h i de 16 a 21 h, i els diumenges de 09:30 a 14 h.

- Publicitat -

Experts asseguren que “no es pot comparar” el macroparc eòlic de Roses amb els que hi ha al mar Bàltic

macroparc eòlic Roses

A tall d’exemple, aquests experts argumenten que al mar del Nord, on hi ha diversos macroparcs marins, han necessitat més de 20 anys per comprovar quin impacte tenen en la fauna i la flora de la zona. En canvi, no entenen per què a Catalunya s’aposta directament per tirar endavant projectes amb molts molins abans de fer una prova pilot. Tot plegat, assenyala l’investigador de la UdG, Josep Lloret, suposa un problema “greu” ja que no es posa sobre la balança els avantatges i els inconvenients. “És cert que tindrem energia eòlica, però quin mal se li fa a sota”, assenyala.

Lloret també lamenta que les empreses interessades a col·locar els molins menteixen quan asseguren que la biodiversitat de la zona en sortirà beneficiada. El problema, explica el científic, és que ho fan des de l’experiència noruega, on els molins són fixos i no flotants. A més, el fons marí és molt diferent al de la zona on es volen col·locar a l’Alt Empordà.

Lloret assenyala que el que cal és “allunyar” aquests models de parcs eòlics de les zones protegides com a Xarxa Natura 2000. I és que la realitat és que aquest parc està projectat just després de la zona protegida i no té en compte una altra zona protegida per part francesa, just darrera d’on es vol instal·lar.

La biòloga i investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Elisa Bardalet, recorda que no hi ha estudis que avalin la viabilitat mediambiental dels molins flotants en aquesta zona. “Estem encara a un nivell teòric i es compara el coneixement amb d’altres tipus d’activitats humanes que ja són elements estressants, com l’extracció de petroli o els cables elèctrics”, assenyala.

Un 90%

Lloret ha lamentat també que actualment el 90% dels projectes de parcs eòlics previstos al Mediterrani es troben a uns 30 o 40 quilòmetres de zones protegides. Per això, Lloret reclama “repensar l’estratègia si bé reconeix els avantatges de l’energia que es genera.

Amb tot, cal tenir en compte que els aerogeneradors poden tenir una mida similar a la Torre Eiffel de París, amb l’impacte visual que això provoca. “En aquestes zones s’ha d’anar molt en compte amb el que es fa. Demanem excloure els parcs eòlics d’aquests espais i dels del seu voltant”, ha conclòs.

- Publicitat -

Descobreixen a Ullastret la porta ibèrica més gran mai trobada

Ullastret porta ibèrica

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha descobert l’entrada principal al poblat ibèric d’Ullastret. Les sorprenents dimensions de la troballa, la qual estava tapiada i parcialment cremada, ha significat que sigui una de les més importants que s’ha fet al conjunt arqueològic durant els darrers anys. Les excavacions s’han dut a terme entre els dies 6 i 30 de juny de 2023 a la part baixa de la ciutat, en el marc del projecte SPAHI (Sistemes Poliorcètics d’Accés als Hàbitats Ibèrics), on treballen investigadors d’institucions d’àmbit nacional i internacional.

L’entrada monumental de la porta s’ha trobat completament tapiada amb un mur fet amb grans carreus de pedra, fenomen que ja s’havia documentat durant les excavacions de la porta 1 del Puig de Sant Andreu o part alta de la ciutat ibèrica d’Ullastret durant els anys cinquanta del segle passat. Els experts creuen que s’hauria realitzat per clausurar el poblat un cop abandonat a finals del segle III o inicis del segle II aC a conseqüència dels esdeveniments que es van succeir després de la segona guerra Púnica al nord-est de la península Ibèrica.

Els treballs arqueològics s’han portat a terme al quadrant nord-oest de l’Illa d’en Reixac o part baixa de la ciutat, situada enmig de l’antic estany d’Ullastret que fou dessecat a mitjan segle XIX. La descoberta està formada per dos braços paral·lels de pedra amb una amplada de 2,25 m cadascun, en direcció perpendicular al tram de muralla que tanca el recinte per la banda occidental de l’assentament. Aquests grans murs defineixen l’inici d’un dels carrers principals de la ciutat amb 4 m d’amplada.

Una gran sorpresa per celebrar els 75 anys

Gabriel de Prado, responsable de la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, afirmava que la troballa és excepcional perquè és l’única porta d’accés terrestre que existeix a la part baixa de la ciutat ibèrica d’Ullastret. A més, les metodologies i els sistemes d’estudi actuals permetran fer una investigació molt completa. De fet, s’ha descobert just l’any que el conjunt arqueològic compleix setanta-cinc anys des de l’inici de les excavacions, que va ser l’any 1947. La descoberta s’ha pogut executar gràcies a dos treballs precedents, el reponsable els detalla.

Laia Muntaner, la directora de les excavacions de l’Illa d’en Reixac, ha explicat que la campanya d’enguany ha servit per ampliar un sondeig arqueològic que es va obrir l’any 2013 i que es va realitzar per contrastar els resultats de les prospeccions geofísiques que s’havien dut a terme l’any 2012. Un equip format per 5 persones ha dut a terme els treballs que han confirmat la hipòtesi que la recerca havia publicat el 2016 amb un gran ressò en l’àmbit científic: l’existència d’una entrada monumental situada enmig de l’antic estany d’Ullastret. Ara bé, el més sorprenent segons la directora, ha sigut trobar els dos braços de la porta parcialment cremats.

Els treballs formen part del projecte de recerca quadriennal SPAHI (Sistemes Poliorcètics d’Accés als Hàbitats Ibèrics), en el qual participen i col·laboren investigadors de diferents institucions de recerca d’àmbit nacional i internacional. El projecte estudia les portes i els sistemes d’accés als hàbitats ibèrics existents en els territoris dels pobles ibers dels indigets i els ilergets. La troballa encara no es pot datar perquè s’ha fet una excavació molt superficial, per tant, encara queden restes de gran valor patrimonial pendents de ser descobertes al poblat ibèric d’Ullastret.

- Publicitat -

L’Arteca de la Biblioteca de Palafrugell inaugura una exposició amb obres de l’il·lustrador Pedro Osuna

privat:-l’arteca-de-la-biblioteca-de-palafrugell-inaugura-una-exposicio-amb-obres-de-l’illustrador-pedro-osuna

A partir d’aquest divendres 7 de juliol i fins el 2 de setembre, l’espai de l’Arteca de la Biblioteca de Palafrugell acollirà l’exposició que porta per títol “Il·lustracions” de l’il·lustrador Pedro Osuna. En total són una vintena d’obres que es podran veure al vestíbul de la Biblioteca Municipal.

Pel que fa a les 21 obres exposades, es tracta d’il·lustracions realitzades amb tècnica mixta; majoritàriament, fetes amb aquarel·la i una part amb guaix i llapis de colors. Representen personatges i esdeveniments de la literatura infantil més clàssica, amb la intenció d’observar els personatges descrits per grans autors mitjançant el text i el conte. Amb les seves il·lustracions, Osuna reivindica els contes més clàssics de manera renovada sense perdre’n l’essència.

D’altra banda, cal destacar que aquesta és l’exposició que inaugura el semestre que finalitzarà al mes de gener de 2024 dins la programació de l’Arteca. Per tant, després de la mostra d’Osuna es podrà veure “Obra recent” de Guillem Terribas; “L’Espera” de Montserrat Abril i “Dibuixos” del grup de Sketxers de la Biblioteca. Per tant, 4 exposicions de temàtiques i estils diferenciats que donaran gruix i contingut a la programació de l’Arteca.

Pedro Osuna

Des de que va començar a dedicar-se al món de l’art reivindica els clàssics, com Goya, Bocaccio o Perrault. Aquest jove begurenc manté també una estreta relació amb Palafrugell des que va començar a assistir a l’espai de creació Alartis de Glòria Cruz, el desembre de 2001.

La temàtica de les diverses exposicions que ha anat fent, sempre han estat lligades als contes clàssics. En una entrevista amb motiu de ser el creador del cartell de Festa Major de Palafrugell de 2008 (també va crear el de l’any 2022) va comentar: “La meva principal font d’inspiració és la literatura en general, i la infantil en especial. Una de les coses que més m’agrada és reivindicar els clàssics de la manera que puc: il·lustrant-los de manera renovada, però sense canviar l’essència dels textos. Extreure’n tota la informació que puc i després submergir-me en la lectura a fi de rescatar tots els petits detalls que puguin servir-me per crear: el gest dels personatges, l’espai, el vestuari….”.

- Publicitat -

Comencen les demostracions i tallers de ceràmica per promoure el turisme a la Bisbal d’Empordà

Ceràmica Bisbal promoció

Com cada estiu, l’Àrea de Promoció i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà organitza demostracions de torn per tal de promoure i dinamitzar la marca Ceràmica de la Bisbal entre els visitants de diferents destinacions turístiques de l’Empordà. Aquest any, l’activitat es desenvoluparà a l’Escala, Llafranc i Tamariu, Pals, Begur i Peratallada, a més de la Bisbal d’Empordà. Cada tarda el taller mòbil s’instal·la en un espai públic de la població corresponent per tal que residents i visitants puguin observar en directe com el fang es transforma en una peça de terrissa i fer un bol ells mateixos, amb l’ajuda i el guiatge dels ceramistes dinamitzadors. A la Bisbal, el taller s’ofereix durant els matins dels divendres en el marc del mercat setmanal i dels dissabtes  al carrer de l’Aigüeta.

Les persones ceramistes dinamitzadores disposen d’informació turística de la Bisbal i de la marca ‘Ceràmica de la Bisbal’ per donar al públic interessat, així com informació i les mostres de les tasses de la campanya de la Limited Edition 2023. Cal recordar que la marca ‘Ceràmica de la Bisbal’ és principalment un distintiu d’origen i un indicador de procedència geogràfica que serveix per individualitzar, personalitzar i reconèixer els productes ceràmics de la Bisbal i que està destinada a promocionar la seva comercialització i venda.

El regidor de Turisme de l’Ajuntament de la Bisbal, Xavier Dilmé, considera que “aquesta activitat ha demostrat al llarg dels anys que és positiva per a la promoció de la ciutat i de la nostre ceràmica”. “Aprofitem per anar a fer promoció allà on hi ha els visitants i per explicar-los-hi què poden trobar a la Bisbal si ens visiten: tenim retorn i això és molt positiu”, ha conclòs.

Com cada any, aquesta acció és subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya i pel Ministerio de Trabajo y Economia Social. Gràcies a la línia de subvencions de Treball als Barris s’ha contractat a persones desocupades per portar a terme les demostracions de torn durant els mesos de la temporada d’estiu.

- Publicitat -

Tornen els concerts de ‘Música als Puestus’ de Mascanada6

Mascanada6

El grup Mascanada6 de Sant Feliu de Guíxols torna a organitzar el cicle de concerts ‘Música als Puestus’, una sèrie de concerts gratuïts i oberts a tothom que se celebren en diferents espais del municipi que no solen ser escenaris musicals. Durant el cicle de concerts autogestionats també hi haurà servei de bar.

El cicle de concerts arranca a la zona de la plaça del Monestir el dissabte 8 de juliol a les 20 h amb Le Tango & Miratjazz. Aquest és un espai reformat que ha guanyat en amplitud i comoditat, com la zona del carrer Doctor Martí Casals. Es faran dos concerts, el primer de la mà de Les Tangó es farà un viatge a Buenos Aires a través de la música portenya. Amb MiratJazz es farà el salt a Nova Orleans amb el seu dixieland inflamable i altament ballable. Serà impossible no moure’s a ritme de swing.

El segon concert es farà el divendres 21 de juliol a les 23:30 h a l’Espigó Rius i Calvet. La proposta que es presenta és la de Dolça, que ha participat en alguns festivals de música electrònica com el Delirium, amb ritmes i mescles originals que faran moure els crancs. Una artista emergent que la podem trobar tocant en clubs de diferents capitals europees. La voluntat de Mascanada6 és retre homenatge a Palm Beach i les nits viscudes.

El divendres 11 d’agost serà el torn de The Ringos, a l’espai del Salvament. L’any passat, exposen des de Mascanada6, “va acollir un dels concerts més multitudinaris i hi hem volgut tornar”. Amb The Ringos s’exploraran alguns dels temes més sonats dels Beatles amb un punt rocker.

El cicle de concerts acabarà amb Albert Montero al Parc Central el dissabte 26 d’agost a les 21 h. Aquest parc a la zona de l’Asil Surís ofereix un espai interessant per tancar el cicle de concerts. A més, Alberto Montero amaga una gran sensibilitat i potència darrera la seva timidesa i aspecte càndid. Des de València, amb amor, ens portarà el seu Folk-Pop en l’últim concert.

- Publicitat -