Males perspectives per la pagesia gironina amb l’entrada del nou any i el decret d’emergència previst per quan les conques internes del país estiguin per sota del 16%. Una situació que apunta que es produirà al llarg del mes de gener i que provoca restriccions importants per a l’agricultura i la ramaderia. De fet, des d’Unió de Pagesos no amaguen la preocupació perquè la producció se’n ressenti de manera notable i sigui “un mal any”. El coordinador del sindicat a les comarques gironines, Narcís Poch, assenyala que afronten amb “desànim” el nou any i que no veuen solucions a curt termini.
Una de les conseqüències principals de la sequera ha estat el canvi de cultius que han hagut de fer des del sector del cereal, que tradicionalment ha plantat blat de moro i sorgo durant la primavera per fer-lo créixer a l’estiu.
Aquests dos productes, però, requereixen una gran quantitat d’aigua i la solució que han trobat ha estat canviar-los per cereals d’hivern com l’ordi o el blat que no en necessiten tanta. Ara bé, això també ha comportat un important descens en les rendes. A tall d’exemple, el blat de moro facturarà entre 2.000 i 3.000 euros bruts menys per hectàrea.
I és que el sector dels regants es veu especialment afectat, si bé Poch confia que la flexibilització de les mesures per tal de poder assegurar la producció en un any que ja es dona per fet que serà dolent. Tot i això, Poch recorda que si no hi ha disponibilitat d’aigua el problema continuarà existint. En aquest sentit, el coordinador d’UP a les comarques gironines recorda que l’any passat els regants van rebre una “dotació ridícula” del 10% i aquest any si no plou, dona per fet que serà nul·la.
Han fet els deures
El canvi de conreu per un altre, en canvi, no es pot fer en el cas de la fruita. Amb tot, Poch destaca que s’ha fet la feina i que ja fa anys que han implementat mesures d’estalvi d’aigua en el reg d’aquests arbres. Per això demana que les flexibilitzacions s’apliquin especialment en aquests casos on no es pot modificar el cultiu del camp.
La Generalitat va anunciar el passat 20 de desembre que flexibilitzaria les restriccions -que arribaven fins al 80% d’ús d’aigua- per a pagesos, ramaders i viveristes que presentessin un pla d’estalvi d’aigua.
Que les ciutats “no prenguin l’aigua al riu”
Si bé Poch ha reconegut que la solució a curt termini passa perquè s’omplin els embassaments, des d’UP reclamen que es faci un canvi de política en relació amb l’abastament a les ciutats. En aquest sentit, el sindicat proposa que l’aigua torni als rius “i es pugui fer servir per al regadiu, perquè la fauna pugui beure o perquè els aqüífers es recuperin”.
