L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha activat la fase d’excepcionalitat a 224 municipis de Catalunya. Aquesta situació afecta a 11 localitats del Baix Empordà. Hi ha restriccions que afecten directament a la població, als comerços i a la insdústria. Però un dels col·lectius que s’ha vist més afectat per aquesta situació d’excepcionalitat són els pagesos. I, concretament, els arrossaires de Pals estan indignats i angoixats per les afectacions que poden provocar aquestes restriccions als conreus.
Cal recordar que des de l’ACA han anunciat que s’ha de reduir un 40% de l’ús de l’aigua per a usos agrícoles. Tot i això, el president de la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, Albert Grassot, explica que encara no s’ha concretat del tot quina serà la quanitat d’aigua que podran utilitzar per regar els conreus d’aquesta zona del Baix Empordà. Per saber-ho, han de fer una reunió amb la Comsissió de desembassament el pròxim 30 de març, que s’ha avançat un mes a causa de la sequera.
Albert Grassot afirma que “no s’ha fet tot el que es podia fer”. Tot i que han rebut una petita ajuda de l’administració per solucionar temes relacionats amb la sequera, el cost d’obres en la zona dels regs o les pèrdues les han hagut d’assumir els pagesos. Albert Grassot recorda també que una gran part de l’aigua que surt de l’embassament de Susqueda i del riu Ter marxa cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.
El que més molesta i angoixa als pagesos no és la falta d’aigua, sinó la incertesa i la manca d’orientació que hi ha hagut per part de l’administració. Albert Grassot afirma contundent que al sector de la pagesia se’ls posa a la cua quan es tracta de gestionar un recurs tan valuós com l’aigua.
L’arròs i la falta d’aigua
El president de la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals explica que l’arròs es comença a sembrar a finals d’abril. En el món de la pagesia hi ha una sèrie de compromisos i condicions que s’han de complir i que requereixen una preparació. Si no ho fan poden rebre alguna multa o penalització per part de l’administració. Per això, els pagesos han de fer una previsió a l’hora de comprar i conrear les llavors.
Albert Grassot conta que ells tenen un molí propi i una llista de clients als que han de vendre l’arròs. Però si no poden produïr la quantitat suficient hauran d’enviar als clients a un altre proveïdor.
Explica també que els pagesos que conreen arròs no començaran a regar fins al mitjans del mes de maig, si el nombre de pluges és l’habitual per aquesta època de l’any. Si no plou suficient durant aquesta primavera, el nombre de restriccions a l’estiu acabarà augmentant.
Des de la pagesia, explica, ja no poden optimitzar més l’aigua. Albert Grassot reconeix que ja se segueixen totes les normatives i indicacions per mirar d’allargar la vida útil de l’aigua en els conreus, “no podem ser més eficients”. A més, el president relata que la planta necessita uns mínims nivells d’aigua per poder sobreviure. Cal recordar, que a part dels conreus d’arròs, la majoria de cultius al Baix Ter són de regadiu i, per tant, necessiten l’aigua per sobreviure.
Aportar solucions
Albert Grassot explica que el problema de l’aigua no és una qüestió regional de Girona o Barcelona, sinó que és un problema de país. El president de la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, a més, conta que repartir l’aigua del Ter entre la conca de Barcelona i la de Girona no és la solució a la sequera. Hi ha altres maneres d’aportar aigua a les zones sense haver de fer patir a col·lectius com són els pagesos.
Albert Grassot també recorda que amb la Guerra d’Ucraïna o la pandèmia s’ha vist la importància de la producció de proximitat. “Quan no podem rebre aliments de fora no ens n’adonarem i els de proximitat els haurem perdut”, afirma Grassot. En definitiva, “no només s’ha d’apostar pel creixement i l’abastiment de la zona de Barcelona”, diu Grassot, “sinó que també s’ha de procurar ser amable amb els productors fora de l’àrea metropolitana”. Al final “tothom espera que plogui”, explica Albert Grassot, “però i si no plou?”.
