La dissolució del Consorci Fraternal-Mercantil que s’ha materialitzat des de l’Ajuntament de Palafrugell servirà per posar a disposició del futur govern municipal un espai tan representatiu com és el Mercantil. Amb aquesta idea es vol donar al municipi d’un espai destinat com a sala d’exposicions, la qual es gestioni des de l’Àrea de cultura. D’aquesta manera, es recupera un espai que sempre ha estat singular dins el centre de la població.
L’any 2009 es va fer la última actuació en aquest espai, ja que amb els diners provinents del Fons de l’Estat, una partida de 500.000 euros va servir per a la rehabilitació estructural de l’edifici, que en aquell moment portava molts anys sense activitat i sent inaccessible a la gent.
En els darrers anys, el Consorci per a la gestió dels edificis del Centre Fraternal i del Cercle Mercantil, que era una entitat pública amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per a l’acompliment dels seus fins, estava integrada voluntàriament per l’Ajuntament de Palafrugell i per l’Associació Societat Cultural i Recreativa Centre Fraternal. Entre les seves funcions hi havia completar la rehabilitació dels edificis del Centre Fraternal i del Centre Mercantil i executar la gestió conjunta d’aquests espais. I ara, després d’uns anys, s’ha considerat més oportú tancar una etapa de gestió per tal d’una banda, impulsar culturalment el Mercantil i de l’altra dignificar i reformar el teatre del Centre Fraternal.
El Cercle Mercantil
El Cercle Mercantil es va constituir oficialment el 22 de maig de 1904. La majoria de socis fundadors provenien de la societat La Alianza, un casino nascut l’any 1882 de la mà d’un grup d’industrials surers i propietaris benestants. El Mercantil era conegut a Palafrugell com el casino dels senyors, especialment fins a la Primera Guerra Mundial quan la crisi la econòmica que va afectar Palafrugell i la indústria surera va obligar a obrir el centre a les classes mitjanes. El casino va situar-se a Plaça Nova, al costat del Fraternal, en un edifici de Martí Peya, un “americano” que s’havia enriquit gràcies als negocis de Cuba.
