Abandono la meva tendència habitual a parlar-vos de llibres, literatura i biblioteques per parlar d’un fenomen poc conegut i força revolucionari: el Palarobòtica. Des de fa 4 anys, un parell d’entusiastes, en David Llamas (profe de Tecnologia a l’IES Baix Empordà) i en Domènec Rusca (director actual de l’escola Carrilet de Palafrugell) van unir esforços. No només van aplicar la robòtica educativa de P3 a 6è de primària de l’escola Carrilet, sinó que van extendre la seva fe a tots els centres educatius de Palafrugell.
D’això ja fa tres cursos i en diuen Palarobòtica. Tots els centres, públics i privats, de primària i secundària, s’uneixen per formar-se conjuntament en robòtica i per planificar una gran trobada anual on solucionen reptes entre escoles i exhibeixen les seves fites. Palarobòtica compta amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell que subministra material bàsic i recolza la proposta. Però si el faig entrar en aquestes ones radiofòniques és perquè em sembla un molt bon model de cap a on cal que evolucioni l’educació. Necessitem nous pactes, un treball més col·laboratiu i local, menys barreres entre públiques i concertades i més innovació. L’excusa és fantàstica: Catalunya necessita i demandarà molts tecnòlegs. La tecnologia ja és un camp transversal a les nostres vides. Ensenyar a programar als nens és obrir les portes lògiques i entrar en un nou idioma. Aquests alumnes tenen la gran sort de formar-se en una de les viles pioneres en assumir un projecte sòlid de tecnologia des de tots els centres. Per a masses infants de Catalunya, la robòtica depèn de les capacitats econòmiques dels pares o de l’interès espuri d’algun professor enrotllat. Així que a vegades cal treure pit de les coses que funcionen. Sobretot si tenen a veure amb el futur i l’educació.
