9.6 C
Pals
Dimecres, 11 desembre 2024
- Publicitat -

[REPORTATGE] De Palm Beach a Xquè: mil i una nits de festa al Baix Empordà

Entre 1960 i el 2000, els joves del Baix Empordà omplien les discoteques cada cap de setmana. A la segona part d'aquest reportatge, recordem les discoteques de Palafrugell, Begur, Sant Feliu de Guíxols i l'Estartit.

Temps de lectura: 4 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

A Ràdio Capital volem recordar totes aquelles discoteques que van triomfar al Baix Empordà entre 1960 i els 2000 i, sobretot, respondre una pregunta: què se n’ha fet, de tots aquests locals? En la primera part d’aquest reportatge, publicada ahir, vam parlar de les discoteques de la Bisbal d’Empordà i Platja d’Aro. Avui, en aquesta segona part, ens quedarem a Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Begur i l’Estartit.

Sant Feliu de Guíxols i l’èxit de Palm Beach

Com a les sales de Platja d’Aro, al Palm Beach també s’hi feien concursos de bellesa, desfilades de models i moltes festes, però també cantades d’havaneres, per exemple. Era un edifici gran amb ambients diferenciats. A dalt hi havia la discoteca com a tal i, a baix, hi havia la part més íntima, la terrassa vora el mar amb butaques, sofàs i cadires. També com les altres discoteques, Palm Beach de seguida va aconseguir el seu públic. En la premsa del moment es diu que l’assistència fins i tot “doblava les previsions de la direcció de la sala”.

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

Malgrat això, però, també cal comentar que el Palm Beach es va convertir en un punt conflictiu a les nits, i va rebre nombroses denúncies de veïns pels sorolls de la discoteca i els actes incívics dels seus usuaris.

Palm Beach va acabar tancant el 2007, i el 2009 l’Ajuntament de Sant Feliu va declarar l’edifici un bé d’interès local per evitar que es pogués enderrocar. Ara per ara, el consistori està esperant rebre la titularitat de la finca per poder utilitzar l’edifici amb fins culturals i/o educatius. Tot i això, des de l’Ajuntament expliquen que el procés és lent i que no hi ha novetats.

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

Xquè: la discoteca de música màquina

Sembla que el 2007 no va ser un bon any per a les discoteques del Baix Empordà. A part del Palm Beach, també va tancar una altra sala mítica de Catalunya: el Xquè, a l’autovia de Calella. A principis dels 90, el Xquè es va convertir en un fenomen a tot Catalunya per ser una de les primeres discoteques a punxar només música màquina i es va donar a conèixer, sobretot, amb el duo de DJ Pastis i DJ Buenri a partir de 1996. Amb tanta fama, fins i tot hi havia joves de Barcelona que agafaven busos per anar fins a Xquè les nits de cap de setmana.

En aquests autobusos, però, és on van començar els problemes per a Xquè. L’any 1999 els Mossos d’Esquadra van inspeccionar 3 busos que anaven cap a la discoteca i van trobar (molta) droga de diferents tipus. Van detenir una vintena de joves. Arran d’això, la discoteca es va clausurar temporalment. Però no va ser fins al 2007 que la discoteca va acomiadar-se amb una última nit de festa que va reunir a més de 1500 persones. Així acabava la història d’una sala per a molts inoblidable.

Avui en dia, això és tot el que queda de Xquè.

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

Can Marc: de cort de vaques a discoteca

Però, per tancar bé aquest reportatge, volem acabar parlant de dues discoteques “amb final feliç”. Fa uns 45 anys, la propietària d’un restaurant de Begur va decidir obrir un pub nocturn a la cort de vaques de la seva masia, després de veure l’èxit que tenia el restaurant. Aviat, els joves de Begur i els turistes s’ho van fer la seva discoteca i es va convertir en un local molt conegut: Can Marc. La Laura, filla de la propietària, explica a Ràdio Capital que era un negoci molt familiar, portat per la seva mare, ella mateixa i amics i amigues de Begur que hi anaven a treballar a les nits. Ara, la Laura és la propietària d’El Jardí de Can Marc, una gastrococteleria a la mateixa masia que porta encara el nom del seu besavi. La Laura explica que encara ara hi ha gent que hi va per recordar les nits que havien passat a la discoteca.

Quan la mare de la Laura no va poder seguir gestionant ambdues coses a la vegada (restaurant i discoteca), van llogar la discoteca al propietari d’un pub de Barcelona durant uns set anys. El 2007, però, un veí que havia comprat un apartament a Begur va denunciar el soroll. Va ser llavors quan l’Ajuntament va retirar a Can Marc la llicència de discoteca i la Laura i la seva mare van decidir tancar. Uns anys després, aquest solar amb tanta història es torna a emplenar de vida cada dia des que la Laura va obrir-hi la gastrococteleria.

Així és ara el Jardí de Can Marc

Mariscal, la sala eterna

I el segon “final feliç”, realment, no és un final ni molt menys. La Sala Mariscal segueix més viva que mai després de 40 anys d’història i una pandèmia mundial pel mig. En Llorenç Massaguer la va inaugurar a l’Estartit amb el nom de Ciam-ajn (“en qualsevol moment” en esperanto), i aviat tothom la coneixia com L’Enciam. Va començar amb l’objectiu d’acollir música en directe i, després, es va convertir en una seu del rock, amb concerts de Sopa de Cabra, Sau i també artistes internacionals. A hores d’ara, ja són milers els grups que han trepitjat aquell escenari. En una entrevista al Punt Avui, Massaguer assegurava que “Mariscal ja és patrimoni de l’Estartit, com les Medes”. I és ben bé així. La Mariscal, com totes les discoteques que hem anat repassant en aquest reportatge, van marcar una època i s’han convertit en una part fonamental de la història del Baix Empordà que cal recordar.

Llegeix els altres dos capítols del reportatge

[REPORTATGE] Del Long John a Pacha: mil i una nits de festa al Baix Empordà

[REPORTATGE] De Roseto a Xarai: més nits de festa al Baix Empordà

- Publicitat -
- Publicitat -

3 COMENTARIS

Comments are closed.

- Publicitat -spot_img

2×06 – Ui, si aixequés el cap la Carmen Amaya o en Josep Pella i Forgas

Virgili ressuscita l’historiador begurenc Josep Pella i Forgas i la bailaora Carmen Amaya (cap dels dos no és enterrat a l’Empordà, però l’un i va néixer i l’altra hi va viure), i els convoca a Begur, al castell, per parlar de què significa tenir arrels, la identitat, l’iberisme, la permanència i, per contra, les arrels que descansen en el nomadisme o la identitat multicultural. Pella pontificarà sobre l’empordanitat (des dels indiketes) i Amaya li farà de contrapunt parlant (al principi en un andalús tancadíssim, però de seguida en un català andalusitzat, gràcies a Virgili que li regala el do de llengües) de les seves gires mundials, les arrels gitanes i l’amor per Begur. Dialogaran entre ells i interactuaran amb el personatge de La Tramuntana.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -