El Petit de Cal Eril va demostrar una vegada més que sortir de la norma pot arribar a ser màgic. Dins del marc del Festival Musica’t de Pals, Joan Pons i la seva banda van guanyar-se un públic entregat des del primer moment a les seves melodies a cavall entre el folk-roc i la psicodèlia.
El grup va presentar, al Baix Empordà, el seu darrer disc, que va veure la llum al novembre de l’any passat sota el títol N.S.C.A.L.H., l’acrònim de No Sabràs Com Acaba La Història. Joan Pons va explicar als micròfons de Ràdio Capital que quan fan cançons els agrada que cadascú s’ho agafi al seu gust i que, per tant, la història és la que cadascú té al cap. “Hi ha gent que pensa en la història de la humanitat, d’altra que pensa en la pandèmia, i ens agrada que tothom s’ho faci seu.” I ahir la història va acabar molt bé, amb un públic entregat que va entrar de seguida dins del seu univers particular.
El cantant de Guissona va saber apropar-se als seus seguidors, atent a qualsevol detall que li arribava d’ells, amb el seu to proper, distès i improvitzat. Agraït amb la gent de l’Empordà i d’arreu que es donen cita reiteradament durant tot l’estiu per gaudir del seu gran directe.
Les llargues peces instrumentals i els sintetitzadors són unes de les grans protagonistes dels seus concerts. Aquelles que fan oblidar el gran escenari on es troben, que abracen i transporten cap a un estat de proximitat, de germanor -i a vegades de psicodèlia- com si es tractés d’un concert entre amics a la sala més petita imaginable.
“Cauen les estrelles”, del seu darrer treball (N.S.C.A.L.H.), va ser un dels temes més celebrats pel públic de Pals, que també es va deixar portar per “Ara o mai” o “Cada dia surt el sol”. La clausura, però, va arribar amb una versió extensa d’un dels seus grans èxits: “Som transparents”. La banda va saber submergir als assistents en un estat d’embriaguesa seguint els darrers acords de la nit amb l’anhel que l’actuació no arribés a la seva fi.
