El català és una llengua romànica. El seu domini lingüístic és de 68.000 Km2. Som 10 milions de persones, els parlants i és la 13ena llengua més parlada d’ Europa.
Tenim un diccionari que recull les paraules normatives. Però, per a que la llengua no quedi obsoleta cal renovar-la amb nous mots. Aquesta tasca la porta a terme l’ Institut d’Estudis Catalans que cada any decideix quines paraules hi afegeixen i en quin moment ho fan. Sempre en funció de criteris que tenen a veure amb l’ús, amb l’estructura de la llengua i amb aspectes lexicogràfics.
De fet, per exemple, paraules com hiperactivitat, flipar, xarxa social, parafarmàcia, sudoku, hip-hop o poliamor són exemples dels milers de mots que fem servir en la nostra comunicació diària, i que no són al diccionari normatiu . Es tracta del que anomenem neologismes, paraules derivades d’una altra llengua o d’un mot nou que abans no existia.
Des de fa 9 anys s’escull un neologisme per votació popular . Això implica més probabilitat de ser diccionaritzable . Aquest darrer any 2022 la paraula escollida és birra. Ha estat triada entre 10 neologismes i votada per més de 13000 persones. Altres anys, el neologisme escollit va ser , el 2014 – Estelada, el 2015-dron,el 2016-vegà/ana, el 2017-cassolada, el 2018-sororitat, el 2019-emergència climàtica , el 2020-coronavirus i el 2021- negacionisme.
Clarament, la paraula és el símbol d’allò que representa, per això al pronunciar-la o escriure-la estem recreant el concepte que tenim de la realitat que ens envolta. La llengua ha de ser viva. Moltes de les persones que la parlem ens sentim identificades i representades amb ella, per tant és inclusiva i evoluciona dia a dia De fet, a cada zona del país hi ha paraules que són habituals en el parlar de la zona i que segurament no són escoltades en altres llocs. Així a l’ Empordà , diem expressions com “ara pla!” com a signe d’exclamació de sorpresa, o “de per –riure” o mots com empassegar, botir, engavanyar, esparracar, parar el sol, estuba, fressa, grop, lleixa, tomata, trumfa, desingust …
En resum, per l’autodefensa d’una llengua hi ha dos mecanismes: la voluntat de ser i l’estructura política. Nosaltres, ara per ara, no tenim estat – estructura política – per tant, ens cal utilitzar la llengua catalana més que mai per la seva defensa i això vol dir fer servir paraules del diccionari, mots propis de la zona i neologismes. Per tant, el més important és parlar i escriure sempre que puguem en català. Només així la mantindrem viva, moderna i estimada.
