Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital, avui el meu comentari us el faig tot caminant, he anat una estona a bosc, o sigui que si sentiu ocells i fresca de vent és que sóc a fora. Mireu, avui el meu comentari té a veure amb dades, segur que heu sentit, es publiquen cada dos per tres, dades alarmants, dades preocupants, dades que pinten un futur una mica negre, Per la nostra llengua, per l’idioma, pel català, per la llengua que parlem en aquest país.
I aquestes dades tenen a veure, o sovint tenen a veure, amb que ha vingut molta gent de fora, amb que el català no s’ensenya prou bé o no es parla prou, A les escoles, a les universitats, als instituts té a veure amb que aquesta gent de fora o gent que fa força temps que viuen aquí però que no fa servir el català perquè en el fons tampoc el necessita per viure i treballar doncs tot això té a veure amb que no s’ha fet prou esforç o s’ha deixat de banda la promoció de l’ús de la llengua i també té a veure amb que no hi ha lleis Que protegeixin el català o si hi són doncs són proper mullat i una vegada més, totes aquestes dades es contraposen o s’acompanyen d’una demanda recorrent a la ciutadania, a dir que mira, just ara passa un Un cotxe.
Déu-n’hi-do. Té a veure, deia, amb carregar una mica la responsabilitat o amb recomanar a la ciutadania que també treballi en favor del català. I aquí ve el meu comentari. És veritat que tots nosaltres, catalans i catalanes, gent de fora, gent de dins… Tenim un deure, un deure simbòlic, si voleu, una mica moral, una mica de tot, polític, també històric, doncs de parlar el nostre idioma perquè no es perdi.
I aquí vaig, esclar, parlem-lo, vull dir, parlem català, dirigim-nos en català a gent que potser no l’acaba d’entendre, no sortim del català a l’hora de fer els tractes quotidians a les botigues, Amb la gent amb qui treballem, amb la gent amb qui ens relacionem, i d’aquesta manera les dades es revertirien.
Bé, tot això no és que sigui veritat, o deixi de ser veritat, és que tot això és científic. Llocs, altres llocs del món, On hi ha llengües minoritàries, si han sobreviscut o fins i tot si han crescut el número de parlants, és precisament perquè els parlants el parlen. Algun podrà dir, i ja vaig acabant, algun podrà dir que de vegades és difícil, per exemple, amb la quantitat de turisme.
Que ve al nostre país, doncs home, si els hi han de vendre habitacions d’hotel i paelles als restaurants, i han d’anar a les botigues a comprar, i han de consumir, i els hi preguem en català, no ens entendran. Bé, tot això és veritat, però també és veritat que quan aquests turistes se’n van a altres llocs on parlen altres idiomes, Doncs el problema és exactament el mateix.
Vull dir que nosaltres podem seguir parlant català, que no passa res, que no s’acaba el món, i just en el punt on veiem que no ens entenen, doncs qui sàpiga anglès que el parli, qui sàpiga castellà que el parli, i no n’hi ha per tant. Bet aquí el meu comentari d’avui, que vagi molt bé.
