10.3 C
Pals
Dimecres, 4 desembre 2024
- Publicitat -

Passió s’escriu amb 2 esses

Sàbel Gámez
Sàbel Gámez
Isabel Gámez i Esmerado neix a Barcelona al 1970 i la Costa Brava l’adopta de seguida per pura convicció: les ones del mar, l’olor a sal i la lluna d’un paradís enclavat a Sant Feliu de Guíxols es converteixen en la pau i en la lluita d’un esperit conqueridor de noves històries i noves paraules d’una manera màgica.
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Fa uns dies que em vaig assabentar que el Lluís Solano, dissenyador de joies, escriptor i tot el que ell vulgui ser, va ser nomenat palafrugellenc de l’any, i a part de felicitar-lo, ja que tinc l’honor de poder-li dir amic, i alegrar-me per ell, per ser un artista reconegut  internacionalment i a casa seva, que no ens enganyem, és el que més costa, em va fer pensar en la seva passió al crear, aquella que ens regala en cada peça que surt, sense cap mena de dubtes, de la seva ànima i que queda impregnada a cada obra que veu la llum a través dels seus ulls.

Va ser llavors quan vaig buscar al diccionari el significat de la paraula passió i en realitat, les seves accepcions no identificaven del tot el que jo veia en persones com el Lluís, artistes al cap i a la fi, cadascuna a la seva manera, que donen una mica d’elles mateixes en el que fan i que ens regalen, a vegades sense saber-ho, un alè nou i brillant.

De seguida em van venir a la ment altres noms: la família de Can Segura, l’hotel restaurant de Sant Feliu de Guíxols situat ben a la vora del mar i tocant als carrers més cèntrics de la vila, que amb un menjar casolà i un tracte esplèndid et fan sentir com a casa, tant que no marxaries mai d’allà; el personal del Corsari, situat també a la mateixa vila, que en un raconet amb vistes al port ens fan viure una de pirates amb la companyia d’una cola o d’unes braves; l’Alan i el seu personal de la Granja de Sant Feliu, que amb una mini magdalena de xocolata acompanyant el cafè matiner, et regala el seu millor somriure; l’amo de la llibreria la Mediterrània de Palafrugell, un senyor de cap a peus, que ha sabut barrejar llibres i tertúlies amenitzant dues passions amb la seva i la xocolata amb xurros. Tantes passions i tantes de diferents!

I per això la passió s’ha d’escriure amb 2 esses, no pot ser d’altra manera, i amb persones com elles, aprenem cada dia que a cada cosa que fem hem de posar-ne dues esses, una per nosaltres i l’altra per augmentar la llum del món, aquella llum que ens il·lumina a tots i a totes. Tots i totes podem ser artistes, fem les coses amb passió!

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

2×05 – Ui, si aixequés el cap en Juli Garreta o en Ralph Elmann

L’Empordà al pentagrama, i la sardana com l’essència musical del país. Virgili convoca el gran sardanista Juli Garreta per parlar del ball (nacional) empordanès, i vol passejar amb ell per Sant Feliu de Guíxols. Per un error de càlcul, el convocarà, també, de bracet amb Ralph Elman, músic jueu enterrat a la Bisbal d’Empordà que havia tocat amb els Beatles. Tots dos músics analitzaran el poder tel·lúric de la Sardana, que, miracle, s’acabarà sumant a la conversa com un personatge més i hi dirà la seva. I confrontaran els ritmes ballables, des d’una entesa sideral, amb les noves tendències que els explicarà una dj jove de la discoteca més important de Sant Feliu.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -