Són quarts de 2 de la matinada d’avui dilluns, ja em permetreu doncs la llicència de parlar una mica del que faig. Tot just hem acabat el trasllat de decorats, atrezzo i elements tècnics dels Pastorets de Girona després de la setena i darrera funció d’aquest Nadal, el 36è Nadal consecutiu que els posa en escena el Grup Proscenium. No us podeu fer una idea de la quantitat de vestuari, objectes d’atrezzo, focus, projectors i decorats que calen per omplir la caixa escènica del Teatre Municipal. La nostra recompensa, entre d’altres coses, és que, com en les darreres edicions, enguany hem omplert les 7 funcions. A 500 persones més o menys per funció, són 3.500 persones. Una xifra a l’abast de poques produccions teatrals fora de Barcelona i que només iguala, en ocasions molt comptades, algun espectacle de Temporada Alta.
Fa 24 anys que faig Pastorets i sempre m’he preguntat què és el que porta la gent a omplir el teatre any rere any per veure un espectacle del qual se’n coneixen tots els detalls. I alguns fins i tot repeteixen. La tradició en pot ser una; la manca d’alternatives d’oci per aquestes dates, una altra; si la companyia ho fa bé, i ja em perdonareu la immodèstia, també podria ser-ne una, però sobretot funciona perquè és un espectacle familiar, eminentment visual, en el qual el component religiós ha quedat en un pla secundari malgrat la història que s’hi explica, per convertir-se en un entreteniment apte per a tota la família.
Hi ha un aspecte important per a nosaltres que és la connexió amb l’actualitat. Els Pastorets de Girona, dirigits per Joan Ribas, tenen una dosi considerable de crítica social i política i, enguany, sobretot, de compromís, perquè en el nostre final ens hem adherit a la campanya Casa nostra. Casa vostra d’acolliment als refugiats. I ens en sentim molt orgullosos, molt, perquè el teatre, també l’amateur, ha de commoure, ha de sacsejar, ha de transformar el públic. Si no, és només una tudadissa de minuts més o menys divertits escalfant una cadira. I sí, efectivament, #volemacollir., teatre compromès