En un any tot ha canviat, nosaltres, la vida, el món… però malgrat tot hi ha coses que no podem permetre que canviin.
Dissabte que ve es celebra el Dia Internacional de la Pau i la No Violència, i tot i les bombolles, les mascaretes i un llarg etcètera, a l’escola el tornarem a celebrar, en parlarem amb els nens i nenes, els convidarem a que reflexionin, els deixarem que diguin la seva i que tinguin clar que ells seran els protagonistes d’aquest món, en un temps no gens llunyà. Tornarem a cantar cançons amb lletres boniques i somiadores i els explicarem que la pau no és la no guerra, i que la guerra no són només bombes, tancs i canons, que la pau comença en un mateix. La pau és respecte, tolerància i igualtat, tres valors que són el fonament de la convivència i que quan aquests fonaments trontollen, també trontolla el món. Però no n’hi ha prou amb les paraules, i potser aquestes reflexions les hauriem de fer tots, encara que fos de tant en tant perquè ells seran el reflex d’allò que sentin, vegin, escoltin i sobretot, visquin.
