Pau Cusí: “El que escric no té influència de Twitter”

Pau Cusí, escriptor i guionista de Roses, parla sobre la seva trajectòria personal i professional en una conversa a Entre-Vistes. Critica el turisme de masses que ha transformat el seu poble natal i explica com aquest tema ha influït en la seva obra literària, especialment al seu llibre La garrota entre les dents. També reflexiona sobre la seva decisió d’abandonar el periodisme per centrar-se en la creació de guions i literatura.

L’escriptor i guionista Pau Cusí, originari de Roses, ha reflexionat sobre l’impacte del turisme de masses al seu poble natal i la seva experiència personal en aquest entorn, en una entrevista al programa Entre-Vistes. Cusí, que actualment resideix a Barcelona, destaca com el paisatge i la realitat de Roses han estat una inspiració clau en la seva obra literària, especialment al seu llibre “La garrota entre les dents”. El llibre, publicat per Edicions Brunzits, presenta una crítica directa al turisme massiu que ha canviat la vida local de Roses.

A més de la seva carrera com a escriptor, en Pau Cusí també ha estat vinculat al món del periodisme esportiu i cultural. Tot i començar a RAC1, amb una secció esportiva, explica que la seva experiència amb el periodisme el va acabar decebent. “El periodisme exigeix una atenció constant i una pressió que em va portar a desencantar-me amb aquest món”, comenta.

Actualment, Pau Cusí ha deixat el periodisme per centrar-se en la seva carrera com a guionista de televisió. Després de tres anys treballant com a coordinador de guió al programa Atrapa’m si pots, ara treballa en nous projectes, incloent-hi una docu-sèrie.

Durant l’entrevista, també va recordar la seva infància a Roses i com la vida al poble, marcada per la presència constant de turistes, ha influït profundament en la seva escriptura. “He treballat en diversos sectors relacionats amb el turisme, i això s’ha reflectit en les meves històries. La novel·la retrata la realitat dels joves de Roses, que viuen amb feines precàries i intenten impressionar noies que treballen en el sector turístic”, afegeix.

Finalment, va reflexionar sobre la decadència que sovint acompanya els pobles turístics, un tema recurrent en la seva obra. Tot i la crítica, es manté amb un to d’humor en la seva narrativa, aportant una visió crítica, però a la vegada distesa de la realitat que l’envolta.