El dia que van fer president a Quim Torra em va venir al cap inevitablement Quim Porta, aquell home-jocdeparaules que protagonitzava el Furgatori, un dels cims creatius del poeta Josep Pedrals. Darrerament li he perdut una mica la pista a en Pedrals. Vaig tenir la sort de tractar-lo de prop a l’època d’En/doll, un llibre-disc cuinat a quatre mans amb Guillamino que pervertia el hip-hop de totes les maneres possibles.
I a partir de llavors hem anat coincidint cada vegada de forma més esporàdica. Ara veig amb alegria que dissabte el tindrem a la Bisbal, recitant a la fira Indilletres. Els que l’heu vist en acció ja sabeu que hi heu d’anar. Pels qui en Pedrals encara sigui un desconegut, us diré que no perdeu l’ocasió de descobrir-lo.
Hi ha poques persones amb un domini de la llengua com el seu. N’hi ha poques amb el seu sentit de l’humor. Però sobretot no n’hi ha cap que visqui l’ofici de poeta d’una manera tan transversal, des de l’ADN a l’epígraf de l’IAE. Si traiem tota la melassa a aquell vers de Bécquer, allò de “Poesía eres tu”, i el deixem en la carn i l’os, ens surt un Pedrals. Passeu a veure’l dissabte, a l’hora del vermut, al castell de la Bisbal. Consell d’amic.
