Un dels principis bàsics d’un govern democràtic hauria de ser la transparència. En aquest cas, i després de l’escàndol de l’espionatge a l’entorn independentista, el murmuri sobre la llei que blinda els secrets d’estat ha tornat a aflorar. Sota quin precepte hem d’acceptar que existeixin secrets d’estat? És democràtic tenir-los? Per quines raons es manté aquesta llei?
Les respostes a aquesta pregunta segons el posicionament ideològic i la perspectiva nacionalista que es tingui, i més si ens centrem en el cas d’espionatge a l’independentisme, són si més no oposats. Però el que està clar i com bé declarava l’advocat Josep Matas, especialista en dret a la informació, al migdia de Catalunya Ràdio, el més preocupant és que aquesta llei no concreta criteris que determinin que representa un risc per la seguretat nacional, com tampoc l’obligació de desclassificar els documents. Així doncs, senyores i senyors, tenim davant nostre una llei que dota als governs de legitimitat per poder-se saltar el rendiment de comptes per part de la ciutadania. En altres paraules, ens trobem davant d’una impossibilitat de fiscalitzar accions concretes d’un govern teòricament amb el deure de rendir comptes.
El més preocupant a més, és un tema d’essència democràtica, ja que el principi motor d’un govern d’aquestes característiques hauria de ser la transparència, amb aquesta llei la norma passa a ser l’excepció, i el secret el principi estructural. Més enllà de la ideologia sobiranista que es tingui, cal que reflexionem sobre si volem que el principi motor d’una teòrica democràcia europea ha de ser el mateix que el principi motor que va establir el dictador franquista.
En fi, que potser la Generalitat podria contractar Pegasus per saber els secrets d’estat…
