El cas que ara l’Audiència de Girona ha sentenciat es remunta al desembre del 2019. Aleshores, l’acusat impartia tecnologia a l’institut de la Bisbal d’Empordà. El professor s’enfrontava a una condemna per tres delictes d’abús sexual a menors de 16 anys. La fiscalia i l’acusació particular li demanaven una pena de 13 anys i mig de presó per haver tocar el cul a tres alumnes de 1r d’ESO a l’aula o als passadissos del centre.
Durant el judici, el professor va assegurar que era “totalment fals” que hagués fet tocaments a les alumnes. Tan sols va admetre que, en un dels casos -que va passar dins la classe- podria haver tingut una topada accidental amb l’adolescent. Va explicar que havia anat a recollir material que tenia dins un armariet i que, quan es va incorporar, havia xocat amb la menor sense voler.
Per la seva banda, les alumnes -que aleshores tenien 12 anys- van sostenir que el professor els havia tocat el cul. En un dels casos, quan la menor s’havia creuat amb ell al passadís després de sortir d’educació física per anar al lavabo. I en l’altre, quan va fer-la sortir a la pissarra per corregir un exercici.
La sentència de la Secció Quarta, de la qual ha estat ponent el magistrat Víctor Correas, imposa al processat una pena mínima. Dels tres casos de tocaments a què s’enfrontava, l’Audiència de Girona en considera provat un. En concret, aquell que el professor va qualificar com una topada accidental.
La sentència recull que l’acusat, “aprofitant-se de la seva condició”, i mentre feia classe de tecnologia, “després de deixar un pal de fusta que havia fet servir per utilitzar un projecte avariat”, quan va passar pel costat de la menor “amb ànim libidinós li va tocar el glutis amb la mà oberta”. “Sense abans intercanviar-hi cap paraula i sense cap motiu aparent”, subratlla el tribunal.
“Elements externs”
A l’hora de provar que l’agressió va existir, la sentència subratlla que, més enllà de la declaració de la víctima, hi ha “elements externs” que permeten corroborar-lo. D’entrada, que hi va haver “contacte físic” entre l’adolescent i el professor (tot i que aquest últim va declarar que havia estat involuntari).
Però a més, perquè una companya de classe també va veure el tocament, i així constava a la causa, tot i que finalment no va declarar al judici. Un extrem, aquest últim, que per al tribunal resulta “inexplicable”. I per això, l’Audiència no s’està de picar la cresta a la fiscalia: “La Sala vol manifestar la seva sorpresa davant la renúncia del Ministeri Públic de la pràctica de la seva testifical per incompareixença al judici, que priva la Sala d’una font de prova privilegiada”, recull la sentència.
A banda d’això, però, la Secció Quarta també conclou que hi ha altres elements que certifiquen l’existència de l’agressió. I aquí, esmenta els canvis de conducta que va tenir l’adolescent a posteriori (que per no anar a classe de tecnologia, feia veure que estava malalta i demanava que l’anessin a buscar). A més, la seva mare també va explicar que la menor va passar de posar-se roba ajustada a “vestir dessuadores del seu germà de la talla XL” i que no volia portar “ni malles, ni pantalons estrets, ni faldilles”.
“Creïbles”, però no provats
Pel que fa als altres dos casos, tot i que el tribunal els veu “creïbles”, l’Audiència de Girona no els dona per provats. Perquè la declaració de les alumnes “no s’ha acompanyat d’elements de corroboració que permetin afirmar-ne raonablement la seva fiabilitat”.
En el cas de l’adolescent amb qui el professor s’hauria creuat al passadís, la sentència recull, per exemple, que no es van aportar les gravacions de les càmeres de seguretat del centre. I en el de l’alumna a qui l’acusat va fer passar a la pissarra, l’Audiència de Girona creu que “semblaria necessari comptar, o haver intentat comptar, amb el testimoni de companys de classe”.
A més, la sentència també recull que “la pluralitat de denúncies” contra el professor de l’institut de la Bisbal d’Empordà no poden convertir-se “en un instrument de corroboració” d’unes i altres, ja que “més enllà de tractar-se de tocaments dels glutis per part de l’acusat, no s’aprecien altres elements de connexió que permetin dotar-les d’eficiència corroboratòria”.
3 anys i mig d’inhabilitació
Per això, l’Audiència de Girona acaba condemnant el processat a 1 any i mig de presó per un delicte d’agressió sexual sobre menor de 16 anys amb prevalença d’una relació de superioritat. A l’hora d’imposar-li la pena, el tribunal es decanta per “la mínima legal” -en aquest cas, la forquilla va d’1 any i mig als 2 anys- perquè no considera “que existeixin elements que justifiquin” apujar-li (per exemple, agreujants).
A més, la sentència també prohibeix al processat exercir de professor durant 3 anys i mig. En concret, durant aquest termini, l’inhabilita per fer “qualsevol professió ofici i activitat, sigui o no retribuïda, que comporti contacte regular i directe amb persones menors d’edat”.
En matèria de responsabilitat civil, l’Audiència obliga l’acusat a indemnitzar amb 300 euros l’alumna a qui va tocar-li el cul. La sentència no és ferma i en un termini de deu dies s’hi pot interposar recurs d’apel·lació davant el TSJC.
