M’he assegut davant l’ordinador amb la intenció de no parlar ni del virus, ni d’eleccions, ni de mobilitat, ni de restriccions, ni de ERTOs, ni del Barça. I la pàgina blanca s’ha fet immensa. De què podria parlar que no sigui la Filomena o els fons europeus que diuen que arribaran com una mena de segon pla Marshall.
Dels darrers comentaris a Ràdio Capital hi ha diversos temes sobre els quals podríem polemitzar. Potser el més divertit seria parlar del Tren Petit, que segons m’explicaven els pares, van decidir tancar la mateixa setmana que vaig néixer, per la qual cosa es van afanyar a portar-m’hi de viatge el gener del 1956 -entre Palamós i la Bisbal- quan fotia una fred extrema, que va matar cítrics i oliveres. Res a veure amb aquesta petita alenada de fred que va portar la Filomena.
No vull ni pensar que el Tren Petit i jo poguéssim ser incompatibles, i que en Pere Maruny hagi d’esperar al meu funeral per tornar a tenir un tren que passi per la capital, donat que encara penso resistir una temporada llarga.
Aprofito aquest comentari per donar la benvinguda a l’Ada Klein en aquest espai d’opinió empordanesa, i per dir-li que no tots hem abandonat les arrels per anar a la ciutat. Alguns vam decidir trepitjar i flairar la terra cada matí i enfangar-nos i lluitar per la seva preservació, però és ben cert que aquí també hauríem d’eixamplar la base.
Sobretot la base de la gent que cuina la terra -pagesos i ramaders- els veritables artistes del paisatge perquè és ben sabut el que deia Pla: “Als empordanesos no ens agrada el paisatge feréstec, sinó aquell que ha conreat l’home”.
Temps de lectura: < 1 minut
