D’aquí a uns dies, en el Pavelló firal de la Bisbal, farem la IV Fira Indilletres d’Editorials catalanes independents. Durant tot el cap de setmana del 4 i 5 de desembre, 37 editorials d’arreu dels Països Catalans i tres de les quatre llibreries de la Bisbal ens exposaran i/o vendran els llibres que editen o tot de llibres relacionats amb els ponents, tertulians i autores i autors que participen en els debats, xerrades, tertúlies, presentacions, contacontes o actuacions teatrals i musicals d’entre la quarantena llarga d’activitats que hi haurà a la Bisbal durant tot aquest cap de setmana. Recordeu-ho, doncs: al pavelló firal de la Bisbal, els dies 4 i 5 de desembre. Tothom hi està convidat. L’horari és de deu del dematí a vuit del vespre del dissabte i a la mateixa hora, però fins a les set del vespre del diumenge.
Potser no hauria hagut de ser jo qui digués tot això perquè soc una més de les persones que ho organitzen. Si m´he decidit a explicar-ho, tanmateix, és perquè l’equip d’Indilletres, format sobretot per voluntàries i per algun voluntari, organitza aquesta fira gratuïtament i desinteressadament, amb el suport, això sí, de l’Ajuntament de la Bisbal, de la Generalitat, d’Òmnium Cultural, de la Diputació i d’algunes empreses particulars com Augueró Plantes, Bonpreu o Figueres i fills. Bé. Compto, doncs, que ens veurem a la Bisbal durant aquest cap de setmana.
Dic i escric això pensant també que pocs dies més tard, el 10 de desembre si no m’equivoco, el centre històric de Calonge es convertirà en la primera vila de llibres de Catalunya perquè set llibreries -sí, set!- obriran les seves portes durant molts mesos de l’any i em sembla que durant molts o fins i tot durant tots els caps de setmana.
Com tanta altra gent, encara no fa ni un any jo també vaig sentir a parlar per primer cop d’aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Calonge i, molt en especial, de la regidoria de Cultura. Volen potenciar el nucli vell, volen convertir aquesta població quasi final del Baix Empordà en un focus d’atracció cultural. Només abocant-hi diners, és evident que no se’n sortirien, però, sense diners, és ben clar que tampoc. Em sembla encara més valuós, no obstant, que hi hagi la il·lusió i l’empenta de tots plegats: dels organitzadors, vinguin del municipalisme o de la societat civil; i sobretot, de les editorials i d’aquelles tres llibreries en el cas d’Indilletres, o de les set llibreries que s’han apuntat a la proposta de Calonge. Tots plegats s’arrisquen a tirar endavant el que, per anar bé, també ha de ser un negoci. En un món on la demagògia del populisme, de la superficialitat i de la falsa esquerra no para de parlar-nos com si tots fóssim genis, per un costat, i, per l’altra, criatures que sembla que només tenim drets i que ho hem de tenir tot pagat; en un món on tanta gent en el fons el que no vol és que anem per lliure i que cadascú pensi i faci el que vulgui, jo ara no puc fer res més que elogiar aquestes dues iniciatives i tota la gent que hi ha al darrere. Que la cultura, les bones intencions o les bones paraules, com bé hauríem de saber tots, no ens fan més dignes ni ens fan millors perquè hi siguin, però sense llibres i sense bones intencions o bones paraules, no arribarem mai a enlloc. I segur que, llavors, el món empitjora.
