Els anuncis no porten unes instruccions d’ús que diguin a qui van dirigits. Els llibres d’autoajuda tampoc concreten qui els hauria de llegir. No en n’adonem però rebem missatges que no van per nosaltres i això crea molta confusió.
Me’n recordo amb 20 anys anant a classes de Tai-chi, i al cap de 2 o 3 sessions, pensar: Això és per gent gran! Evidentment que el Tai-chi el pot fer qualsevol, però estarem d’acord que les pulsions d’un noi de 20 anys necessiten una mica més de ritme, una mica més de patacada.
Doncs bé, jo vaig anar a Tai-chi perquè devia sentir que anava molt bé per fer exercici. I de la mateixa manera hi ha molta gent que emprèn un negoci perquè ha llegit un llibre l’anima a tirar-se a la piscina amb il·lusió, sense tenir en compte les seves circumstàncies personals.
Ens falten padrins, ens falta una tribu que ens guiï i com que ningú ens explica qui ha de sentir el missatge i tothom vol ajudar però a grosso modo, doncs tots plegats ens confonem, ens equivoquem i aquest món crea molta confusió. Bon dia, feu tai-chi, empreneu un negoci, però que sigui perquè realment ho necessiteu.
