L’oferta cultural de la nostra comarca mai m’havia atret tant. Potser em faig gran i tinc més present el consell que dóna el filòsof Bertrand Russell a La conquesta de la felicitat: per ser feliç cal tenir aficions: quantes més, millor.
Els caps de setmana se m’omplen de possibilitats, i aquesta tardor ha començat forta.
El passat, per exemple, hi havia activitats als Aiguamolls amb motiu del Dia Mundial dels Ocells, i, coincidint amb aquesta efemèride, vaig llegir al diari que la Generalitat acaba de prohibir la captura d’aus cantores per evitar una sanció de la Comissió Europea que ja estava en marxa. Concretament, parlem de la cadernera, el passerell, el pinsà i el verderol, tots ells fringíl·lids en declivi.
Els ecologistes estan molt contents, i els ocellaires, molt enfadats perquè ja no podran celebrar els seus concursos d’aus cantores. Resulta que aquests ocells no es reprodueixen bé en captivitat, i per això els havien de capturar.
Així que, metre a altres països d’Europa és costum alimentar els ocells, especialment durant l’hivern, quan ells tenen més dificultats per trobar menjar, aquí encara ens dediquem a tancar-los en gàbies diminutes per fer-los competir.
Doncs jo la trobo encertada aquesta amenaça de sanció. Què passa amb els pobres ocells, que pel que es veu hi ha gent que no els semblen dignes de protecció tot i trobar-se en perill d’extinció? Potser que n’hi ha molts? Però… segur que n’hi ha molts? Els pardals, per exemple: jo, que em quedo bocabadada cada cop que veig un xoriguer (i mira que n’hi ha!) o una cigonya, o un mussol, mai me’ls havia mirat gaire els pardals, francament. Però conec un parell d’ornitòlegs aficionats, i gràcies a ells he aprés que els pardals, sense anar més lluny, estan desapareixent.
Per què, quan parlem espècies amenaçades, només ens venen al cap tigres, lèmurs, orangutans i altres bèsties que segurament no hem vist mai? La cura del nostre patrimoni natural no és cultura també, i no l’hauríem d’inculcar als nostres fills?
M’agafen ganes d’anar a fer una excursió en kayak pel Ter. Segur que veuré ocells, i tortugues, i serps, i potser descobriré caus de teixons com el que em vaig trobar dilluns quan treia a passejar el gos davant de casa… I gaudiré pensant que molt a prop encara hi ha guineus, llebres, conills, llangardaixos, eriçons, genetes, musteles, fagines, visons, turons… I si veig una llúdriga li dedicaré la troballa a en Bertrand Russell.
