Bon dia, benvolguts oients de Ràdio Capital, avui el meu comentari és un comentari recurrent, podríem dir que des que fem comentaris a Ràdio Capital, que a principi de temporada solem dir el mateix. A veure, és un comentari que va sobre el fet del turisme. Què hem de dir sobre el turisme? Doncs bé, com cada any, no només a l’Empordà, a la Costa Brava, etcètera, Comarques de Girona, interior, rere país, sinó a la capital, a Barcelona, a les Terres de l’Ebre, etc.
Tots els països catalans, de fet Mallorca, Menorca, Eivissa s’emporten la palma, tots els països catalans estem vivint o estem immersos en una mena de paradoxa Que és que som destins turístics de molta qualitat, i a més a més estem en els circuits internacionals, hi ha gent de tot el món, i sumat a tot això no només tenim una certa…
Diguem-ne, un cert pedigrí consolidat des dels anys 50-60 fins ara, sinó que s’hi suma, doncs, bueno, que Barcelona és una capital que està força de moda, que les illes reben una carretada de turistes espectacular, no ho sé, que Girona està al mapa perquè l’equip de futbol de la ciutat, Jugarà a les Champions, etcètera, etcètera, etcètera, eh?
Vull dir, Dalí, el barri vell de Girona, no ho sé, vull dir, el Delta de l’Ebre, etcètera, no? Quin és el comentari? Bé, més que un comentari és una mena de reflexió, no? Volem el turisme? Jo diria que en general sí que el volem, sí que el volem. Això és una mica impopular, però… No es pot negar que, si més no, fins ara ho hem encarat tot cap aquí.
Per tant, volem el turisme? Sí. Ens molesta el turisme? També, també. I aquí hi ha la paradoxa. És a dir, més que un comentari és una pregunta. Avui, estimats oients, us faig una pregunta. De dir, com trobem l’equilibri… Entre aquest vol i dol, entre aquesta mena de voler que els estrangers vinguin, apreciïn el que tenim, mengin els nostres restaurants, allotgin els nostres hotels, lloguin, comprin, etc.
i alhora com ho fem per no acabar daldats O fins i tot envaïts, com és el cas amb la desfilada de buitons al Parc Güell de Barcelona. Com ho fem per no acabar baldats a final de temporada, un cop tothom se n’ha anat i a casa nostra tot queda una mica tronat, els recursos esgotats, etcètera, etcètera. Jo, evidentment, modestament, no tinc la resposta.
Sí que penso, I amb això acabaria el meu comentari, sí que penso que no podem anar ni a un extrem ni a l’altre. És a dir, no podem evitar que vinguin, no podem evitar els creuers a Barcelona, no podem evitar la marabunta a les illes, la Costa Brava, els llocs de mar, etc. No podem evitar… A la trepitjada massiva dels llocs de muntanya i alhora tampoc podem renunciar a una font d’ingressos primordial.
Deixo el dubte sobre la taula, és un comentari avui que més aviat és una mena de pregunta als oients de Ràdio Capital i amb això m’acomiado i que vagi molt bé. Moltes gràcies.
