Avui ens visita Pere Albó, alcaldable de Sant Feliu de Guíxols pel Moviment d’Esquerres de Catalunya, per avançar -os alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Albó.
Molt bon dia.
Primer de tot m’agradaria que el definís amb tres adjectius.
Això és molt difícil, eh? Però, doncs diria que que sóc una persona curiosa. En aquest sentit, molt inquieta. Sí que ho tinc. I és que és molt complicat en tres adejctius. I que m’estimo la meva ciutat no?, ja que estem en un marc com aquest, doncs molt, molt de Sant Feliu, molt de molt del que passa al meu poble, molt, molt implicat en tot el que passa.
Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que cregui que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.
Sí, home, però sempre n’hi ha un que. Que és impossible no ressaltar. Per exemple, jo crec que qualsevol dels governs que hi ha hagut es pot fer més bé o més malament. Podríem entrar nosaltres i crec que vam ser molt, molt curosos tota l’oposició. Però està clar que un govern que li ha tocat gestionar una pandèmia doncs bé, en fi, al final li has d’agrair que fes tot el que pogués fer en aquell moment que fonamentalment en aquells moments. Jo entenc que els recursos són molt limitats. Entenc que la situació és absolutament extraordinària. Per tant, estar al capdavant d’un govern que gestiona una pandèmia com la que vam viure. En fi, només només pots agrair i fer un reconeixement a qui li ha tocat, eh?
No sé, per exemple, m’ho poso molt fàcil perquè jo visc al carrer de Girona amb el carrer Girona. Crec que és una obra que ha quedat bé, que està bé. Feia molta falta i per lo tant. Doncs bé, quan surts carrers com aquest o obres així, molt més ciutadanes, no? Més de millorar el dia a dia de les persones, doncs com el carrer de Girona, doncs són obres que nosaltres podem valorar molt en positiu.
I no ho sé, doncs és evident que després de la Glòria s’havia d’arreglar aquell espigó. Doncs mira, s’ha arreglat. Però en fi, no sé si això és una obra, no la diríem. No diria que és un mèrit del govern, però, però al final va haver-hi un moment que patíem que no, que no estigués acabat. Bé, anaven passant els mesos, anaven passant els mesos i vèiem alló allà malmenat. I bé, al final s’ha acabat fent, malgrat que malgrat tots els malgrats.
Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que no hagi acabat d’assolir el govern durant aquests quatre anys de mandat.
Però és que tres són pocs. No tinc ni per començar, perquè jo crec que jo crec que aquest govern no en aquests quatre anys, en els vuit anys. Primer de tot, jo crec que hi ha una cosa que s’ha de dir l’alcalde Motas haurà estat l’alcalde que més pressupostos haurà governat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Cap alcalde amb dos períodes, ara estarà prop de complir deu anys d’alcaldia. Per tant, deu anys d’oportunitat d’anar transformant la ciutat. Bé, en definitiva, jo crec que s’havia generat tota una sèrie d’expectatives que ara que ja va passant el temps, potser les darreres eleccions, el màrqueting va tapar molt els fracassos d’aquest govern, però ara ja comencen a despuntar i a veure-se la gent ho va veient.
I bé, és feina nostra, malgrat tots els impediments que posa el Govern a nivell, diguéssim, de comunicació, ens ha vetat a tots els mitjans municipals és el moment durant la campanya d’intentar explicar-ho. Per exemple, jo crec que hi ha un… A més, és un govern que ha anat amb fugides endavant i també te’n diré 3. Per exemple, aquesta de l’Espigó deia. Finalment, aquesta és una obra que havia d’haver pagat Costes, però que l’Ajuntament va decidir que tiraria endavant ell mateix. És evident que és una obra que ha estat un absolut fracàs, perquè el primer temporal, malgrat ser un espigó, no va aguantar el primer temporal. De fet, no va aguantar ni sis mesos. Això és una cosa absolutament incomprensible. I posteriorment s’ha tingut que arreglar també pagant molts i molts de diners al final d’aquesta obra, quan ja es va fer fa quatre anys. Fonamentalment volia amagar el fracàs del que volia seria recuperar tot el que, per entendre’ns, els que tenim la meva edat, doncs el Palm Beach la zona dels Banys de Sant Elm. Mirar d’arreglar tota la zona de l’Amura.
Per tant, d’alguna manera desenvolupar aquell espai del canari de l’Amura i en definitiva, que no es veiés aquella imatge de degradació que hi ha, per entendre’ns, al costat de Garbí del passeig del Mar. Al final si tenim aquest espigó. Però no podem deixar de denunciar que el canari, tot i que el front continua com continua i que evidentment els Banys de Sant Elm no s’han recuperat per a la ciutat, ni s’ha fet el camí de ronda i em fa l’efecte que són projectes absolutament prioritaris.
Més fugides endavant. El Museu Thyssen, per exemple. Tots aquests deu pressupostos. Quan aquest govern va entrar a governar tenia un projecte executiu, tenia uns pressupostos de l’Estat designats per fer el projecte i li va donar motius peregrins, però va donar els seus motius. Va decidir que canviaria la ubicació. Al final, després de vuit anys, ens trobem que ara, tot just fa pocs mesos, s’ha acabat aprovant un projecte executiu, però no existeix encara el pressupost, en definitiva.
I a més a més. Nosaltres entenem que amb un projecte que és molt pitjor del que es van trobar. En definitiva, què ha passat davant d’aquest fracàs o fugida endavant? Aquestes obres megalòmanes que estem veient a l’entorn del Monestir, que molt poca gent entén perquè es fan però que es fan com a fugida endavant per amagar el fracàs que vuit anys després el Thyssen està pitjor de com s’hauria trobat aquest govern.
I tercera fugida endavant, doncs aquell aparcament desmuntable va dir el govern que li diguéssim així. I així sentirem perquè desmuntable que fonamentalment amaga la fugida endavant de que el govern, quan va entrar fa vuit anys, es va comprometre a solucionar el problema de l’aparcament pel comerç de la ciutat.
No, un altre sentit tenia gastar-se tants de diners, tants de diners en un aparcament. Al final, doncs, i per intentar amagar això? S’ha acabat fent aquell aparcament que no entén massa ningú, que només guanya 40 places a l’aparcament en superfície, que ja existia, que ha costat un dineral i que al final no beneficia pròpiament el comerç. Per aparcar, diguéssim, en una segona corona i després anar, doncs caminant fins al centre. Ja teníem espais, el mateix que hi havia abans servia i allà es podia continuar. Es podia continuar adequant espais. S’ha fet un aparcament absolutament desaforat per a les necessitats pròpiament que tenia la ciutat i, sincerament, podria continuar així bastanta estona. Com has dit, tres altres projectes o també és un govern que havia de fer l’Asil Surís i que havia estat que tocava també. Pensem que tenim les mateixes places de residència que fa quinze anys i la ciutat en fa deu. Ja en el seu moment, fa quatre anys. És també una fugida endavant. Va ser fer justament el contrari, que és privar els residents de l’Asil Surís d‘un jardí privat. Podem entendre un projecte que faci sortir una mica més de plaça, però, però en definitiva, sempre aquest govern actua d’aquesta manera quan veu que no pot complir una promesa, quan veu que hi ha quelcom que bé que l’opinió pública està posant de manifest.
El resultat és fugir endavant i aquestes fugides endavant segurament han servit durant alguns mesos o alguns anys. Però al final, com passa amb totes les fugides endavant, són un greu perjudici per a la ciutat i per al que seria, doncs, les estructures en les que s’han de fonamentar els serveis públics de la ciutat.
Llavors m’agradaria preguntar-li quines són les iniciatives o prioritats per a un municipi com és Sant Feliu.
Clar, aquí hauríem de hi ha molt ventall des d’aspectes, no des de l’atenció a les persones, passant doncs, per intentar dinamitzar la ciutat. Però jo, des del Moviment d’Esquerres. El que faria seria dir que per nosaltres, justament això, la política d’atenció a les persones abandonar aquesta megalomania en què està instal·lat el Govern. Tornar a recuperar aquella ciutat que amb el protagonista de la ciutat. El Govern ha d’estar al servei dels 23.000 habitants de Sant Feliu de Guíxols. I no i l’Ajuntament no és una eina a major glòria del govern. Jo crec que amb aquest canvi de filosofia molta gent pot entendre què proposa Moviment d’Esquerres.
Per tant, vol dir cuidar sobretot no totes les qüestions d’atenció a les persones. A Sant Feliu, molt de temps va estar va ser pioner en camps com l’educació, serveis socials. Excel·lents professionals a l’Ajuntament i jo no vull dir que no facin bé la feina en absolut, però se’ls ha de dotar de molts més recursos i en surten en el camp d’educació doncs, per exemple, avui estem a Palafrugell. Palafrugell és un exemple a seguir pel mateix Sant Feliu de Guíxols a tot el que és la seva àrea d’educació. Tot el que fa. Al voltant del pla educatiu hi tenim molt de camp per córrer i és apostar per això.
Evidentment, continuar apostant pel desplegament de la Llei de la dependència al que comentava d’incrementar les residències d’atenció a la gent gran. Això seria tot el camp d’atenció a les persones que per nosaltres és capital. Nosaltres som un partit amb alta sensibilitat social, però per altra banda, també creiem que allà on toca, potser aquest govern que no és de centre dreta, podria haver brillat.
També ha fracassat estrepitosament el que és el que comentava d’un aparcament al centre. A nosaltres ens sembla fonamental el comerç de Sant Feliu, si vol. Revifar. A part que proposem en el nostre programa, un verdader pla de xoc pel comerç necessita solucionar aquest problema que és endèmic. Evidentment, aquest aparcament que s’ha fet no soluciona i que per tant, hem d’afrontar. És a dir, hi ha moltíssims multicines.
Per exemple, hi ha una proposta que a nosaltres ens fa especial il·lusió que és treballar per aconseguir que la ciutat estigui a punt dintre de deu anys. Per tant, vol dir que el govern que entri ara segurament no tallarà la cinta. Però el fet com el que et comentava de treballar per la ciutat i que no doni un servei, no tenir l’Ajuntament al servei del mateix govern i a major glòria seva, sinó treballar en aquesta planificació i amb aquesta filosofia això és molt important.
Dintre de deu anys celebrarem els 200 anys del Passeig del Mar. El passeig del Mar, jo crec que tothom reconeix que és un actiu principal de la ciutat. Doncs aquí hi ha moltíssima feina per fer. Un pla director del Passeig fa molts anys que queda pendent aquí introduir aquest aparcament i, per tant. Al contrari del que algun cop s’ha dit quan s’ha parlat d’aquest tema millorar el passeig gràcies a aquest Pla director i aquesta i aquesta iniciativa és possible. És qüestió de dedicació mirar d’aconseguir que el salvament també. Una qüestió absolutament diguéssim, que ha anat passant cada mandat i que no s’ha afrontat mai que el salvament s‘integri el passeig d’alguna manera amb algun tipus de solució urbanística que no ha de ser una gran obra, però que ara hi ha formes per fer ho semblar. Semblava l’anterior mandat quan m’has preguntat coses que havia fet del govern. Si recordeu la gent de Sant Feliu, aquelles obres que es van fer a l’antic Club Nàutic que caminaria cap aquí, però d’alguna manera, malgrat els molts diners que hem gastat, no, no s’ha continuat per aquí.
A nosaltres ens sembla que això no es pot haver abandonat. Hem de treballar en aquesta línia. El salvament s’ha d’integrar al passeig. Evidentment, el Pla Especial del Port, el Pla Especial del Port s’ha de desencallar i tota la zona de Cala Sans darrere del port. Aquest projecte si Sant Feliu ho fa amb èxit és una cosa absolutament engrescadora i que tothom pot entendre que és un gran mecanisme de dinamització de la ciutat. Estar allà, estar pendent de fer de fa molts i molts anys. I no tan sols crec que aquests eren els anys en què s’havia sobretot d’haver solucionat això. I és evident. I nosaltres denunciem, doncs, que és quelcom que està per fer i que està parat.
Doncs m’agradaria també preguntar li què diferencia la seva candidatura política respecte als altres candidats i partits que es presenten a les eleccions d’enguany.
S’hauria de fer un llistat de tots i cadascuns perquè alguns ens diferencia, ens diferenciem més així. Home, jo crec que no fa falta que comenti les diferències amb el Partit Popular. Evidentment no són absolutes i radicals, no. Jo crec que aquesta visió d’entendre la ciutat, d’estar al servei de la ciutat, de tenir un ajuntament que els protagonistes de l’acció de govern siguin els 23.000 ciutadans i no el mateix govern, crec que és el que més ens diferencia del govern actual. Per tant, PSC i Tots per Sant Feliu si aquesta visió megalòmana de l’actuació de govern nosaltres hi estem radicalment en contra. Nosaltres tenim una concepció del que és la gestió municipal, del detall, de l’atenció a les persones de cuidar els detalls i jo crec que aquest govern és una diferència amb els dos partits que formen que podria assenyalar.
Home! I llavors crec que en referència a Junts. Nosaltres diguérem el nostre nosaltres fundacional. La majoria de companys provenim d’una escissió del PSC. Quan doncs, s’afrontava tota la qüestió del procés. Per tant, seria un partit socialdemòcrata. Socialista. Aquí hi ha diferents punts dels companys. Si algú se situaria una mica més cap aquí, però si no. Si això genera rebuig, està clar que no. No. No som el teu partit si això et espanta. Jo crec que molt que sí. Segurament per aquí amb junts ens diferenciem moltíssim.
I i Esquerra? És curiós, però ara haig de dir bé perquè segurament eren els nostres aliats més naturals, però ja fa temps, quan vam veure això que Esquerra, doncs, d’alguna manera feia aquesta reculada, ja no fa falta, ni tan sols en l’àmbit de la independència, que per descomptat, no pot fer aquesta reculada en defensar el que va representar l’1 d’octubre al nostre país, en defensar, doncs, diguéssim, en tornar a fer autonomisme i no defensar el dret a l’autodeterminació i tot el que allò va significar és quelcom que evidentment, justament ha fet. A nosaltres ens ha diferenciat molt d’esquerra. De fet, nosaltres sempre havien col·laborat amb aquella idea del Junts pel Sí. En aquell moment no l’hem abandonada i aquí qui l’ha abandonada doncs és Esquerra. Nosaltres pensem que nosaltres pensem que per tal d’assolir l’autodeterminació del nostre país és indispensable que s’entengui que és un moment constituent. Que s’oblidi tota aquesta manera partidista d’entendre la política en aquest camp i que, per tant, actuï en conseqüència.
I això que pot semblar quelcom doncs molt nacional. Jo crec que té efectes pràctics en l’àmbit municipal i em fa l’efecte que és important, doncs dir li a la gent que el que passi a l’Ajuntament també condicionarà això. Que bé, segurament tothom ho té clar, però la nostra feina és fer un incís, no?
I quins punts voldria destacar del programa electoral que al final presenten en aquestes eleccions d’enguany.
Bé, doncs, per exemple, aquest fet comentava d’intentar arreglar el passeig per celebrar els dos cents anys. Aquest és un fet que ens sembla fonamental. El de l’aparcament que comentava pel comerç és quelcom que ens sembla fonamental. Mirar de desencallar tota la qüestió de l’aparcament en general també quan parlo de l’aparcament parlo de repensar la zona blava és fer, diuen. Nosaltres pensem que hi ha moltíssima gent de Sant Feliu que no baixa de Sant Feliu perquè no hi ha aparcament i això s’ha de solucionar. I després a sobre, i això es fa. Es pot fer amb un aparcament de rotació intel·ligent i llavors, a més a més, aquest aparcament que es comentava doncs per per tal que llavors ja sigui atreure gent, no.
Nosaltres ens sembla que, per exemple, una qüestió fonamental que també aquest govern ha tingut un fracàs absolut és del tema de la neteja. A part d’haver prorrogat anys i anys l’antic contracte, al final ha acabat fent el mateix model de gestió que existia. Nosaltres em sembla que aquí hi ha molt de camp per córrer, que Sant Feliu pot i ha d’estar molt més net.
I a més a més, tota la gestió dels residus també és quelcom que ens preocupa molt i que volem estar hi molt molt a sobre. Coses, coses, deia, de detall d’atenció a les persones. Per exemple, nosaltres proposem una proposta que a nosaltres ens sembla molt important, que pot canviar molt la relació de l’Ajuntament amb la ciutat i que, a més a més, és una reivindicació que els síndics municipals, no només de Sant Feliu sinó de tota la província Girona, estan en aquests moments defensant. Nosaltres volem defensar una ciutat sense cita prèvia i això hi ha moltíssimes queixes. Hi han molts molta gent que crec que surt enfadada de la l’Ajuntament. La gent no pot sortir enfadada de l’ajuntament. La gent no pot anar a l’Ajuntament i sortir enfadada i sentir-se desatesa. Nosaltres defensem que la cita prèvia existeixi perquè és una eina que pot ser útil i que ha de ser útil, però que no sigui obligatòria. I això ho revertirem nosaltres. Ens pensem que aquí el govern ha caigut amb una burocratització molt evident.
Per exemple, el tema de mobilitat. Nosaltres portem al programa quelcom que ens sembla que pot ser que pot també millorar molt la vida de la gent. Que és el Bicing. Jo crec que hi ha prous experiències a moltes ciutats. No estaríem inventant res i en canvi Sant Feliu, per la seva per la seva manera, per la seva geografia. Justament ara que s’ha incorporat el Bicing, les bicis elèctriques, doncs. Doncs bé, es pot ajudar a canviar la mobilitat i la lògica de la mobilitat a Sant Feliu. I qui diu això també ho fa. Nosaltres proposem, en certs punts estel·lar, instal·lar escales mecàniques i ascensors, per exemple allà, a la zona de l’escola Sant Josep o la plaça Narcís Marsillach, serien els jo crec que uns llocs evidents que és necessari i que també és d’aquelles coses que ens sembla que fa molt i molt de temps que haurien d’haver-se atacat.
I llavors jo crec que també hem de fer una gran aposta per repensar com ens promocionem. Em fa l’efecte que Sant Feliu, com tots els pobles d’aquesta zona nostra, però Sant Feliu té un punt que per geografia no tenen, potser d’altres i n’han hem de saber treure profit. Tothom hi té que treure profit del que té de bo. Nosaltres, en aquest lloc tan privilegiat que estem al peu de l’Ardenya i de les Gavarres, em fa l’efecte que totes les propostes de turisme actiu que ja s’estan desenvolupant d’una manera doncs molt natural. Què? Doncs tot hi porta pro, que aquí podríem acompanyar moltíssim, moltíssim des de l’Ajuntament.
I també, per exemple, això seria de cara a futur, però jo crec que podem recuperar moltes coses que havíem fet bé. Sant Feliu havia sigut capital gastronòmica i indubtablement havia sigut una ciutat bé, anys, molts anys enrere, però fins i tot haver tingut dues estrelles Michelin i en aquests moments continuem tenint grans professionals als fogons per entendre que poden tirar endavant grans propostes. I em fa l’efecte que hem abandonat aquesta ambició de ser capital gastronòmica. Doncs ara, per exemple, ara dintre de l’Estat, quan s’acabin les eleccions el següent mes, els següents dies podem celebrar.
I crec que no hi ha massa res previst, o almenys ja hauríem és així. Sí, ja, ja no és el que hauria de ser, perquè fa temps que hauríem d’estar reivindicant tot això. Podríem estar celebrant els 30 anys del Peix Blau ganxó que l’efemèride és ara. En aquests moments s’està produint i no s’ha tingut la sensibilitat de fer-ho o altres campanyes. Aquests són un èxit, com el Ganxotapes ara tot això, continuar fomentant-ho, fomentant-ho. Però aquesta ambició de ser capital gastronòmica jo crec que és quelcom que d’alguna manera hauríem de recuperar sense, sense complexos. I bé, potser m’estic allargant massa, però no vull deixar de dir que per nosaltres és fonamental i totes tota la qüestió d’educació i també en aquests moments d’atenció a la joventut i que aquí dedicarem moltíssims esforços tenim un programa molt ampli en aquest sentit i que són dues qüestions capitals que no vull que quedi. No vull que acabi aquest torn sense haver-les assenyalat.
Finalment, m’agradaria preguntar-li si és el cas que no assoleixen la majoria absoluta a les eleccions d’enguany estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?
Nosaltres, nosaltres, estem disposats a pactar amb altres formacions polítiques, Però el que sí que ha de tenir clar tothom és que nosaltres. Nosaltres formarem un canvi. Si tenim l’oportunitat i per tant som una opció per al canvi. I jo no ho sé bé, pregunte’ls-hi quan vingui aquí. Però jo crec que aquesta és una pregunta molt pertinent, perquè després la gent vota una cosa, però després es troba amb pactes que no. Que potser no acaben de ser del seu gust o que hauria de ser abans com quan va votar. Nosaltres sí que estem. Nosaltres estem oberts a pactar per provocar un canvi a la ciutat.
Per tots els motius que acabo de dir, seria absolutament incongruent que no provoquessin aquests canvis dels que et parlava. Per tant, doncs, doncs ja puc avançar que nosaltres no pactarem amb Tots per Sant Feliu ni amb un PSC que són els que representen el que volem canviar i els altres grups de nosaltres ens reivindiquem com l’alternativa real i com a l’alternativa que s’ha de recolzar si realment es vol un canvi perquè perquè bé veiem que que el dubte no ho sé. D’alguns d’altres candidats dels altres partits que queden ja han sigut tinents d’alcalde del govern actual d’algun partit. Esquerra Republicana, concretament, ja va estar en aquell govern. Ara en reneguen molt, però hi estaven molt a gust quan hi eren i realment quan es va formar el govern actual. Doncs bé, que van gesticular per veure si ells eren els escollits. En comptes de en comptes del PSC no. Per lo tant, jo crec que tenen poca credibilitat a l’hora de presentar se com a canvi hi quedaria junts. I el Partit Popular, evidentment, amb el Partit Popular nosaltres no pactarem. No pactarem en absolut.
Com ja he comentat, no està donant per descomptat, però durant la campanya electoral no s’ha de donar per descomptat. Res voldrà dir ben clar. I explícitament i Junts també tenim la mateixa suspicàcia, el mateix dubte, i nosaltres no tenim, hem de traslladar ho a la ciutadania perquè ho valori. Igual que Esquerra, doncs, no tenim tan clar que vulgui provocar aquest canvi.
El mateix passa amb Junts, no, que sovint aquests dos partits veiem que. Que els pacte de Tots per Sant Feliu, que a més a més ara diguem-ne més a Sant Feliu, demanava la tarifa de Tots per l’Empordà que s’està generant amb tentacles a Tots per la Selva i per tant, comença a tenir aquest partit un pesa de les diputacions i dels consells comarcals que fa que siguin objecte de desig d’aquests altres dos dels dos partits alfa del país, Esquerra i Junts.
Que bé que és així expressament, tal com jo ho estic fem els dos partits diuen que no pactaran sota cap circumstància. Doncs perfecte, Jo vull un per bo, eh? Però si si que els animo. I ara és el moment, no en campanya electoral. Que ho diguin, que ho diguin. De manera tan clara que són una proposta de canvi, com ara l’agenda de Moviment d’Esquerres. Com la gent de MEXCAT. Ho estem dient. És tan senzill com. Posar les cartes sobre la taula i dir-ho com ho estem dient nosaltres.
Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts de les eleccions d’enguany. I també els hi volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.
Al contrari, us vull donar les gràcies a vosaltres per això, per l’entrevista, per l’oportunitat que ens doneu. A més a més, avui en dia una entrevista com ara aquesta avui la pots compartir, però per nosaltres és una eina molt important. I res. I moltes gràcies per la magnífica feina que feu.
