L’arribada de Sant Llorenç ens recorda l’activitat astronòmica més popular, econòmica i agradable de les nits d’estiu: la pluja d’estels fugaços dels Perseids. També coneguda amb el sobrenom de llàgrimes de Sant Llorenç per la proximitat al calendari entre aquest sant (10 d’agost) i el punt àlgid de l’esdeveniment astronòmic.
Aquesta pluja d’estels és el resultat del pas del planeta Terra a través de les restes de pols i pedres que el cometa 109P/Swift-Tuttle va deixar en aquest punt de l’espai, que creua amb l’òrbita terrestre aproximadament entre els mesos de juliol i setembre. Quan la Terra creua aquesta zona de l’espai, els meteors es desintegren en entrar en contacte amb l’atmosfera produint la pluja de meteors.
Quin és el millor dia per observar-les aquest 2023?
Des de mitjans juliol ja són observables en la foscor de la nit les restes del cometa penetrant l’atmosfera terrestre, si bé el pic es sol produïr entre els dies 11 i 13 d’agost. Enguany les nits del 12 i 13 d’agost s’assoliran més 100 meteors per hora, i per tant seran les dates amb major probabilitat de veure a ull nu estels fugaços.
A diferència d’altres ocasions, aquest any la Lluna jugarà a favor de l’observació astronòmica. El satèl·lit terrestre es troba en fase minvant i hi haurà Lluna nova (noviluni) el 16 d’agost, sense interferir en l’obscuritat del cel nocturn, i per tant facilitant la detecció d’estels fugaços els dies posteriors al pic de meteors. Les Persèides es poden continuar identificant durant la resta de nits fins a finals de mes.
Consells per l’observació
Les pluges d’estels fugaços es poden veure a simple vista sense la necessitat d’utilitzar telescòpics o binocles, però és necessari fer-ho en la foscor de la nit i zones allunyades de nuclis urbans per evitar la contaminació lumínica. Platges o cales apartades de zones habitades solen ser bons llocs sense obstacles i amb un ampli camp de visió.
Cal esperar una estona per aconseguir que els ulls s’adaptin totalment a la foscor. En podrem observar en bona part del cel, si bé la zona propera a la constel·lació de Perseus, entre el nord i el nord-est, és la regió d’on és més probable que en “veiem sorgir” els estels (recordem que els meteors no provenen d’aquesta constel·lació, sinó de les restes del pas d’un cometa en aquest punt de l’òrbita terrestre).
També és recomanable dur alguna peça d’abrigar, perquè tot i que ens trobem a l’època més calorosa de l’any, l’observació astronòmica requereix paciència a la intempèrie, i especialment a la costa la brisa nocturna i la humitat del mar ens poden fer agafar fred.
