La pesqueria d’arrossegament de la gamba vermella de Palamós és, actualment, la més ben gestionada de tot Catalunya segons un estudi impulsat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM), que depèn del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Tal com apunta aquest informe, l’índex de sobrepesca és un 25% inferior respecte la resta de pesqueries de gamba vermella de la costa catalana. L’estudi també destaca que aquest índex de sobrepesca és un 18% inferior respecte la zona Mediterrània nord-occidental.
Aquestes conclusions extretes del projecte Aristock, liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), han permès fer una avaluació detallada de l’estat de les poblacions de gamba vermella a Palamós i comparar-la amb altres zones del litoral català. Així mateix, el projecte ha propiciat l’aplicació, per part de la Confraria de Pescadors de Palamós, de mesures de cogestió “excepcionals i pioneres” que han permès que la pesqueria, que va arribar al seu punt crític el 2005, s’estigui recuperant més ràpidament que altres pesqueries del litoral català.
Per afrontar la situació delicada de la gamba vermella a la Mediterrània occidental, fa 15 anys la Confraria de Palamós va començar a adoptar diverses mesures de recuperació. Algunes d’aquestes mesures van ser la millora de la selecció de les xarxes d’arrossegament, que des de 2017 utilitzen una malla quadrada de 50 mm per reduir la captura de gambes petites i promoure la seva maduresa sexual. A més, des de 2019 s’utilitzen portes semipelàgiques a les xarxes, les quals, a diferència de les demersals, no pertorben el fons marí, reduint així la resuspensió del sediment i beneficiant les espècies demersals.
Altres mesures inclouen la reducció de l’esforç de pesca de 12 a 11 hores diàries (que es va començar a aplicar el 2013), la limitació de la potència dels motors dels vaixells a 500 CV, la reducció de la flota de 22 a 16 vaixells des de 2018 i l’establiment d’un període de veda de 60 dies a l’any. Aquestes accions s’han anat adoptant de manera voluntària – aspecte que no passa en cap altra pesqueria de la Mediterrània-, i suposen petits passos cap a la declaració de sostenibilitat de la pesqueria de la gamba de Palamós.
En el marc del projecte Medfish, liderat pel Marine Stewardship Council (MSC) i WWF, es va definir el 2017 un pla d’acció per abordar les àrees de millora de la pesqueria segons l’Estàndard MSC de Pesqueries. Aquest pla ha servit com a full de ruta per avançar cap a la possible certificació dins del programa de l’MSC. Si s’aconsegueix, la gamba vermella de Palamós es convertiria en la primera pesqueria demersal -o d’arrossegament de fons- a obtenir aquesta certificació a la Mediterrània.
