Per entendre d’on surt aquest CD hem de remuntar-nos al 2018, quan l’artista va veure casa seva en flames. Va ser durant els incendis devastadors de Califòrnia, i ja en aquella època estava treballant en un disc, que poca cosa se’n va poder recuperar.
Dos anys després Miley Cyrus ens presenta ‘Plastic Hearts’, el seu nou treball que ha revolucionat als seus fans. És un treball que reflecteix la situació de la cantant: divorci amb Liam Hemsworth, la mort de la seva àvia, ruptura amorosa amb el cantant Cody Simpson…
En un primer moment la cantant havia dit que seria un disc bastant rocker, però la realitat no és aquesta. La cantant tot i acabar amb les versions rock de ‘Heart of Glass‘ i de ‘Zombie‘ ha volgut apostar per un so més pop-disco. Això si, no ha deixat de ser la Miley Cyrus de sempre perquè trobem alguna balada entre les 15 cançons de ‘Plastic Hearts’.
L’àlbum comença amb una cançó potent, ‘WTF Do I Know‘ i dóna una petita pista de per on aniran les següents cançons. Una barreja general entre punk, rock i un pop diferent del que ens té acostumats, però amb lletres i missatges molt profunds.
La guitarra elèctrica es converteix en la protagonista en moltes ocasions durant l’àlbum, però són els seus girs en la veu, més esquinçada i greu que mai, qui dona poder i força a l’àlbum. I on hi ha força i poder també hi ha llàgrimes, dolor i nostàlgia. ‘Angels Like You’, ‘High’, ‘Hate Me’, ‘Never Be Me’, ‘Golden G String’… són les balades que trobàvem a faltar de la cantant nord-americana, i on trobem una Miley Cyrus, oberta, sincera i inspiradora.
Però estava clar, que amb l’estil de l’àlbum també trobaríem una Miley més ‘petarda’, més esbojarrada. Com la Miley de ‘Miley Cyrus and Her Dead Petz‘ o la de ‘Bangerz‘. I la trobem en la cançó ‘Bad Karma‘ amb Joan Jett i The Blackhearts a ritme de bateria i guitarra, parlant del Karma i de no parar.
Tampoc ens podem oblidar de l’èxit que ha posat una altra vegada Miley Cyrus a dalt de les llistes internacionals. ‘Prisoner‘ la gran col·laboració amb Dua Lipa i el diamant amagat entre les 15 cançons de l’àlbum, on també trobem la primera revelació del disc ‘Midnight Sky‘ i una versió d’aquesta ‘Edge Of Midnight‘.
Potser en general podríem dir que és un àlbum que té connotacions de tots els treballs que l’artista ha fet fins a dia d’avui. Passa des de l’obscuritat de ‘Can’t Be Tamed‘, a la tendresa dels temes dins de ‘Younger Now‘.
No és un àlbum monòton, no és un àlbum que ens recordi a Disney i tampoc és un àlbum 100% rock. És un àlbum amb la firma de Miley Cyrus que fa que tot allò que toca es converteixi en or pur.
L’entrada ‘Plastic Hearts’ de Miley Cyrus ha aparegut primer a Primera Fila.
