Què serà de nosaltres quan siguem molt grans: l’alternativa a la incapacitació.
Ningú de nosaltres sap quants anys viurà, el futur no és predictible però tenim mostres en els nostres pares o avis de com pot ser. L’augment de l’esperança de vida comporta que una persona pot ser més que gran, pot ser molt gran i sobrepassar els 80 i 90 anys. En aquestes edats, per un deteriorament cognitiu provocat per la vellesa, és molt possible que no siguem capaços de decidir per nosaltres mateixos els nostres assumptes, o que algú ens hagi d’ajudar per fer gestions al banc o amb hisenda. És molt possible que aquesta persona que ens ajuda finalment necessiti una cobertura jurídica per fer alguns actes en interès nostre.
Si una persona ha de conviure molts anys amb un alzheimer o malalties que l’impossibiliten, també es necessari una figura de protecció de la persona i del seu patrimoni, o simplement clarificar qui és el tutor d’entre els familiar per prendre decisions.
El que ens ofereix com a primera opció la legislació civil és la incapacitació, un procediment judicial que no només potser lent i carregós pels familiars sinó que a més es caracteritza per què és un tercer, el jutge, qui acaba decidint tot un conjunt de decisions molt personals com ara qui és el meu tutor.
Afortunadament a Catalunya tenim una gran alternativa, els poders preventius. El codi civil de Catalunya ens dona una eina molt interessant que va clarament a l’alça. Es tracta de que una persona amb plena capacitat intel·lectual, pot acudir a la notaria i realitzar uns poders que seran utilitzats per si en un futur (5, 10, 20 anys més tard o pot ser mai) una malaltia, accident o simplement una edat molt avançada ens impedeixen governar per nosaltres mateixos els nostres interessos.
El poder preventiu té una característica principal, és un mateix qui decideix quina persona l’ajudarà i com. El poder preventiu és un tràmit senzill que es realitza en una notaria, un element molt important si tenim present que l’alternativa de la incapacitació obligaria als nostres familiars a seguir un procediment judicial amb tot el que comporta. Decidir per un mateix i treure de l’àmbit de la justícia qüestions tan personals és un gran motiu per atorgar poders preventius, però hi ha un element cabdal, un mateix ha de saber anticipar-se al futur i tenir la suficient previsió. Un punt que solem tenir quan fem testament i que també hauríem de tenir per respecte a l’autonomia de la nostra voluntat per evitar una incapacitació judicial.
Per més detalls sobre el poders preventiu podeu clicar aquí. (http://www.advocatgirona.cat/poder-preventiu/)
