Ben mirat, podríem dir que ens cal una política de cookies: que les típiques maries (associades a temes intranscendents, com la lectura o l’escriptura) es tinguin en compte; abolir les galetes Príncipe i totes les restes monàrquiques fins el proper 5 de gener. Potser ens caldrà també una política que s’unti amb una mica de mel, que s’enforni a potència constant, que com els pactes, es facin ràpid. Ens caldrà que siguin saludables, creatives però sense passar-se. I que siguin fàcils de repartir i de pair. Ens caldran receptes noves però que tinguin en compte les infalibles de la iaia, caldrà que siguin transigents amb els nous gustos, innovadores però sense enfarfegar. Ens caldrà allunyar els monstres de les galetes, que proliferen a les millors cuines dels països europeus. Ens caldrà, en definitiva, una política de cookies que ens tregui el mal gust de la política de pa sucat amb oli que tenim.
