Diversitat racial
- En el nostre llenguatge tenim moltes expressions que són conseqüència directa de l’etnocentrisme i el racisme, evitem-les. Cal que construïm un “nosaltres” on tothom tingui cabuda.
- Hi ha expressions molt arrelades que reforcen la visió racista i colonial que tenim del món: treballar com un negre, feina de xinos, anar com un gitano, sense moros a la costa… Per sort tenim moltes expressions alternatives, usem-les!
- Quan generalitzem partim de molts prejudicis culturals i ètnics, especialment si utilitzem macroetiquetes: àrab, de l’est, asiàtic, llatinoamericà, africà, etc. Pensa que entre una persona etíop i una sud-africana hi ha més diferències que entre persones catalanes i alemanyes.
Diversitat sexual i de gènere
- Si diem col·lectiu gai només ens referim als homes homosexuals. No hem d’invisibilitzar les lesbianes, transsexuals i transgènere, bisexuals, intersexuals, queer, asexuals, etc. que sí que aglutina el terme LGTBI i les seves variants (LGTBQ, LGBTI+…).
- No hem de partir de la premissa que la normalitat és ser heterosexual i cisgènere. Una persona cisgènere és aquella que està d’acord amb el gènere que se li va assignar en néixer.
- Hem d’utilitzar una comunicació respectuosa per incloure i visibilitzar les persones amb discapacitat.
Diversitat funcional
- Una persona sense discapacitat no és “normal” vers una persona que té discapacitat. El concepte de “normalitat” és una altra forma de discriminació i exclusió.
- La Convenció de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat fa servir el terme persona amb discapacitat. Amb tot, hi ha associacions, entitats i persones que prefereixen l’ús del terme persona amb diversitat funcional.
- Hem d’evitar descripcions negatives o sensacionalistes (víctima de, pateix de, relegat a una cadira de rodes), una infantilització permanent (sordet, ceguet, malaltó…) o ser condescendents (campions, herois…).
Salut mental
- Un ús no inclusiu de la comunicació dificulta la convivència i alimenta un estigma que parteix del desconeixement i dels prejudicis. Evitem-ho!
- Totes les persones som tan susceptibles de tenir problemes de salut mental com de patir qualsevol altra malaltia. Som molt més que un diagnòstic mèdic. Moltes persones amb un diagnòstic en l’àmbit de la salut mental viuen una vida normalitzada. El seu tractament i recuperació són possibles.
- Evitar expressions i metàfores que estigmatitzin la salut mental o la frivolitzin.
