Fidels al nostre compromís amb l’actualitat del Baix Empordà, ahir mateix a Ràdio Capital ja us vam avançar el pas pel jutjat de l’Alcalde de Verges, Ignasi Sabater, per declarar davant d’un pressumpte delicte d’odi a Espanya i a la Guàrdia Civil. Acabada la declaració, també us vam avançar que havia sortit del jutjat sense mesures cautelars i qui més qui menys respirava tranquil de saber que en Sabater no seria el proper a tenir problemes amb la justícia… de moment. A les xarxes, grups de whatsapps i altres fòrums es respirava cert ambient de “victòria” davant d’aquesta declaració.
Utilitzo la paraula victòria amb certa resignació, perquè la política catalana ha entrat en una fase tal de letargia, que hem passat de rebutjar les engrunes i voler el pa sencer, a demanar traspàs de competències, acostament de presos i debat sobre la recuperació d’un estatut retallat el 2010.
Fa 15 dies quedaven algunes iniciatives en forma de creu groga en alguna platja i ahir, als jutjats de la Bisbal hi havia vora 200 persones per donar suport a un alcalde citat ridículament a declarar.
“el mandat de l’1 d’octubre no parlava precisament ni de traspassos ni d’acostaments. Parlava de llibertat”
No sé si els catalans tenim poca paciència o si tants anys de política de peix al cove ens han acabat tornant tan conformistes que passem d’encabronar-nos per les porres de l’1 d’octubre, a viure amb una normalitat pasmosa les declaracions insultants dels que ens titllen de racistes, supremacistes, violents, etc… o a interioritzar que els presos polítics i exiliats que té aquest país no seran acostats fins que a qui sigui de Madrid li piqui. Hem empatitzat tant (com així ha de ser) amb el dolor de les famílies dels presos i les preses pels llargs desplaçaments, que sovint oblidem que els mateixos Jordis o el mateix Oriol Junqueras han manifestat que la seva presó injusta és al mateix temps un camí traçat per denunciar un estat injust, arbitrari i autoritari. És clar que han de tornar, però no només perquè les seves famílies pateixen. Han de tornar perquè la seva presó és injusta. I han de tornar lliures de càrrecs i han de tornar perquè la seva lluita és la nostra i perquè la seva presó injusta és la nostra força.
Però perquè tot això passi ens n’hem de fer mereixedors i em fa l’efecte que negociant traspassos de competències i reivindicant des del sofà de casa la llibertat dels presos no es guanya cap batalla. Entre d’altres coses, perquè el mandat de l’1 d’octubre no parlava precisament ni de traspassos ni d’acostaments. Parlava de llibertat.
Et pot interessar
Llibertat sense mesures cautelars per l’alcalde de Verges, acusat de “delictes d’odi”
