Avui la cosa va d’aigües. De l’aigua que surt de l’aixeta. De l’aigua amb la que ens dutxem o rentem la roba. És per culpa d’una mala gestió de l’acord de l’Ajuntament de la Bisbal amb l’empresa Sorea (que ara no detallarem perquè ja n’hem parlat abastament), que l’Ajuntament de la Bisbal té tot el pressupost d’inversions congelat per ordre de la Generalitat de Catalunya. És el mateix Ajuntament que aquest estiu va prohibir beure aigua de l’aixeta o cuinar amb aigua de l’aixeta, perquè l’aigua tenia excés de no sé quina substància que no la feia apta pel consum.
També aquesta setmana, hem conegut que l’Ajuntament de Begur ha aprovat canviar de proveïdor de serveis d’aigua. Després de 50 anys amb Sorea, l’acord és ara per 5 amb el nou proveïdor. I ahir a la tarda, la CUP denunciava que una auditoria encarregada per la Diputació de Girona, rebel·la serioses irregularitats en la gestió del Consorci Costa Brava, format per la mateixa diputació i 27 ajuntaments del litoral gironí.
Al tanto. Perquè el consorci gestiona un pressupost d’inversions superior als 50 milions d’euros. No cal dir que el president del consorci, Carles Pàramo, li ha tret ferro a l’assumpte dient que són irregularitats menors fruit de la gestió diària i que ja s’esmenaran, a més de carregar contra la CUP.
No cal fer foc d’encenalls en aquest moment, però en aquest punt em venen al cap dues reflexions. La primera per en Carles Páramo.
Quan un informe destapa irregularitats, mancances o operacions mal fetes, sigui quina sigui la seva dimensió, seria bo primer de tot donar explicacions. Segon, demanar disculpes; tercer, posar-se a treballar per esmenar les coses que no s’han fet bé i si es confirmen irregularitats, presentar la dimissió amb caràcter immediat.
Si jo deixo de pagar 100€ a Hisenda perquè he tingut un descuit menor, Hisenda me’n reclamarà 100 i em multarà per un descuit menor. Per tant, que l’administració dels recursos públics sigui fiscalitzada amb el mateix rigor i exigència amb la que l’administració fiscalitza els ciutadans. Vull recordar que una ministra sueca va dimitir, quan en un control d’alcoholèmia va donar una taxa lleugerament inferior a la legal, però ella va dir que havia de donar exemple. Així que per molts menys, cauen ministres de països als que sovint posem com a referents.
I a la CUP. Si aquestes irregularitats són greus, tal i com ells denuncien, el que han de fer és portar-ho a la fiscalia. Denunciar-ho per la via legal i buscar dictàmens jurídics que apuntalin possibles accions polítiques. Però la Cup ha d’anar més enllà de la publicació de notícies, articles o manifestos. En qualsevol cas, del plantejament que té la CUP al respecte d’aquest cas, en parlarem amb el diputat de la CUP, Lluc Salellas.
Déu ni do com dóna de sí una cosa que cau del cel com l’aigua!
