Ara es veu que no es pot agafar molsa per fer el pessebre. Quan era petit o més jove, vaja, anava a Quermany (la muntanya de Pals) a buscar molsa per fer el pessebre. Com tothom, si fa o no fa. Era una època en que a l’hivern hi feia fred. Agafava el 127 de la meu mare, 3 o 4 caixes i carregava. A més de la molsa, una mica de bruc, alguna escorça de suro, enfilava cap a la platja de pals a buscar una mica de sorra per fer els camins i avall. Ja podia fer el pessebre.
Ara la molsa es compra en caixes de fusta a 5/6€ en funció de la fira que toqui. Si no es compra molsa, sempre queda la “mierdi” opció de posar un terra prefabricat comprat als “xinos” que ja té camins, camps i rius dibuixats. El que segur que no es pot fer, és anar a collir molsa. Perquè està prohibit. Perquè si et veuen els forestals et poden fotre la multa.
No sé quin és l’origen d’aquesta imbecilitat, però m’imagino algun tècnic de medi ambient, biòleg a algun professional del tema, proposant aquesta mesura per protegir, no sé quin ecosistema.
No dic que em sembli malament, si és que el criteri professional així ho requereix. Però la protecció de l’entorn passa per molts altres aspectes, que gestors de la cosa pública, polítics i propietaris d’espais privats, es passen pel folre de la cacauera.
Sota el paraigua del progrés, de l’economia o de l’estat del benestar, s’han destrossat boscos, paratges, pinedes i ecosistemes sencers, que quan s’han pretès defensar des de la societat, la política s’ha encarregat de desacreditar. Informes tècnics, peritatges de zones naturals i muntanyes senceres, abans habitades per alzines, pins o esbarzers, ara són plenes de cases o carreteres que les ocupen. És quelcom similar a la prohibició d’anar fer musclos a la cala d’aigua freda, mentre es permet que hi amarrin tot tipus d’embarcacions. És com perseguir la pesca furtiva de gamba a Palamós, mentre s’intenta augmentar el nombre de creuers que hi arriben.
Ja sé que això que dic frega la demagògia de manual, però em molesta molt, que m’alliçonin sobre la necessitat de protegir l’entorn en el que visc, quan plantejo la necessitat d’anar a collir una caixa de molsa. Sabeu què, me’n vaig al xino a comprar un tapís on hi hagi camins, camps, molsa i rius dibuixats. Així, fins i tot, no hauré de fer rius amb paper de plata, que és molt menys sofisticat que un embarcador a la cala d’aigua freda.
