El trending tòpic del dilluns: El caranchoa. Fa uns anys, corria la brama que la televisió (o els continguts audiovisuals produïts a l’estil televisiu) estaven tocats de mort, perquè el que tocava ara, era que els usuaris de la xarxa, generéssim nosaltres contingut i que amb més o menys encert, seria el que ho petaria.
En aquesta voragine del 2.0, va aparèixer el fenòmen dels youtubers. Persones que utilitzant youtube fan de tot: Des de tutorials per ensenyar a fer el que sigui, fins a autèntiques imbecilitats. Em temo que aquest segon capítol té molts adeptes i en aquest sentit, n’hi ha un que aquesta setmana s’emporta la palma.
El youtuber en qüestió es diu Mr. Granbomba i en un dels seus vídeos, es va acostar a un repartidor i mentre li preguntava per un carrer, va camuflar un insult al repartidor. Aquest, es va anar sulfurant i li va acabar fotent una galtada.
No és que em sembli bé que una persona li foti una bufetada a l’altra, però la cosa està prou calenta com perquè un graciós que no fa gràcia (perquè només cal que us mireu la resta de vídeos del canal, per veure que cada vídeo mereix una bona hòstia), t’assalti pel carrer mentre treballes i t’insulti amb el pretext que està fent una càmera oculta.
Amb tot, el vídeo oficial acumula més de 3.000.000 d’espectadors per un material fet enmig del carrer, per un personatge sense talent i amb un nivell de producció tècnica digne del cinexin.
Així que des d’aquí, reivindiquem la producció audiovisual ben feta i reivindiquem que la frivolitat i la lleugeresa, rebin com a premi una bona hòstia (en sentit metafòric)
Aquest Mr. Granbomba, va declarar a una emissora de ràdio, que es plantejava deixar-ho i que mai s’hauria imaginat que això li podia passar. En els dos casos, menteix. No em crec ni de llarg, que algú que acumula centenars de milers de visites i que ara té l’oportunitat de fer un vídeo com a màrtir ho deixi. I que mai li havia passat, també és fals. Sense anar més lluny, ara fa un any havia penjat un vídeo a les xarxes en el que deia “cada vez me paso mas, no se como no me han caído un par de hostias”. Doncs mira noi, tard o d’hora, tots els rebuts passen factura i ja has rebut. Que la justícia és lenta, però sempre arriba
