Sovint, aquest és un espai de denúncia. Amb aquesta portada pretenem posar de manifest, situacions que d’alguna manera o una altra, entenem que ens empobreixen com a territori. Però essent conscients com som, que el nostre petit país, amb tots els seus defectes, també té virtuts, avui em ve de gust parlar-vos d’un dels petits plaers que em permeto els diumenges i que només puc fer al Baix Empordà: Anar a esmorzar a Monells.
De Monells només n’hi ha un i és a casa nostra. Jo, que sóc de pals, els tinc a uns 17Km de casa i de tant en tant, marxo cap allà. Quan hi arribo (ara a la tardor) m’hi trobo quatre gats a la plaça asseguts a les taules de ca l’Arcadi. Tots allà mirant de robar els 4 rajos de sol que hi espeteguen i que són, per cer, font de conflicte amb el restaurant de l’altre costat de la plaça, perquè com que no hi toca el sol, tot “cristo” seu a ca l’Arcadi. Dèia però, que quan hi arribo, m’assec, trec el diari, em demano una coca cola zero i un entrepà de fuet.
He de dir que normalment els entrepans són grossos, el pa és bo, però el fuet és una mica escàs. De fet, ahir, ni tan sols cobria tota l’extensió de la barra de pa que hi posen. Però amb tot, l’entrepà és bo i és una litúrgia que m’encanta i em fa feliç, perquè a més de tot plegat, si provo de mirar el mòbil tampoc hi tinc cobertura. Llegeixo, escolto discretament la conversa de la taula del costat, penso que aquella nena que s’enfila a la font de pedre que hi ha a a la plaça es fotrà de lloros, renego perquè els pares de la criatura no facin res al respecte i passada una hora i poc, enfilo el carrer que porta a un petit mirador improvisat entre algun pi i una olivera. Allà hi ha un banc, que ara és impracticable perquè la humitat així ho ha decidit, però si no, també és una bona atalaia per seure-hi. I mentre rebrego un branc del romaní que hi ha plantat, miro el que tinc davant i penso que allà s’hi està la mar de bé.
Només hi ha un però en aquest matí ideal de diumenge a Monells. Allà mateix, hi ha clavada una barra de ferro, que sobresurt uns 20 centímetres. És molt a prop del banc impracticable, però si no t’hi fixes, corres el risc d’ensopegar-hi i fotre’t daltabaix. O pitjor encara, d’esopegar i fer-t’hi mal, amb aquella rea.
Així que ja toca que les administracions es posin a treballar o dimitei… Perdó! Que havia dit que avui la cosa seria bonica i positiva. En qualsevol cas… Ajuntament de cruïulles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura… si sou tan amables, podeu enretirar aquell tros de ferro d’allà dalt, si us plau?
No deveu voler espatllar-me un dels plaers més grans del meu matí dominical!
