Permetin-me que els expliqui dues històries. Una té relació i l’altra és personal. La primera.
Ahir es van fallar els premis Ondas i nosaltres, tot i haver-nos-hi presentat amb el programa sobre Ràdio Liberty, Govorit Radio Svoboda, no vam rebre cap premi ni cap menció especial del jurat ni res.
No és que ens ho esperéssim, però poc o molt, sempre tens un “i si.. “ que et remou l’estómac. En qualsevol cas, des del primer moment que vam decidir presentar-nos-hi, vam fer-ho sota la premissa que el premi era precisdament això. Presentar-nos-hi, com a acte d’auto afirmació i auto reconeixement a una feina titànica, que creiem que va estar molt ben feta. La prova, la podeu trobar al nostre web, recuperant fotos, àudios i vídeos d’aquell dia.
El segon comentari. En la meva faceta de gestor cultural, cada X temps em toca fer xerrades, ponències i altres pantomimes. El dimarts vaig anar a fer una xerrada als alumnes del màster de gestió cultural de la universitat de Barcelona. De tot el que els hi vaig dir, crec que la cosa més rellevant, per no dir la única, va ser la que feia referència als motius pels quals algú s’ha de voler dedicar a una feina tan xinga, en un sector tan complicat com el de la cultura.
La idea principal era la següent. Els motius pels quals heu d’aspirar a muntar el vostre propi projecte no poden ser econòmics, ni personals. És a dir, no heu de voler muntar un projecte cultural per diners. Si voleu calers, canvieu de sector. Tampoc des de la perspectiva personal. Molta gent que es dedica a això de la cultura, es creu en possessió d’algun tipus de do, capacitat o aptitud i com que “sóc molt bo fent X” em faig la meva empresa. Doncs tampoc.
Sense descartar aquesta dos arguments, la única cosa que de debò val la pena considerar, és la vocació, les ganes de deixar algun tipus d’empremta. La capacitat de pensar que el teu projecte. La teva idea. La teva empresa, servirà per alguna cosa més que per donar-te un sou de 1500€ al mes.
Només la passió per la feina ben feta i la necessitat de deixar les coses una mica millor de com ens les hem trobat, és l’element imprescindible per engegar qualsevol iniciativa per petita que sigui.
I és amb aquesta idea que a Ràdio Capital ens envalentonem i ens presentem als Ondas. Perquè no han dit el nostre nom, quan anunciaven els guanyadors, però el que nosaltres fem cada dia, no és més que un exercici d’exigència, d’excel·lència i de voluntat de millorar l’entorn comunicatiu que ens vam trobar quan vam arribar.
Com jo dic sempre, el màrketing és el llacet, però si el regal no és bo, a la llarga la sorpresa és decebedora.
Així doncs, el nostre premi els guanyem cada dia, quan aixequem la persiana d’una ràdio com aquesta i que per molts anys que duri!
