Em temo que en matèria de turisme, cada vegada ens posarem menys d’acord. Que el turisme és la principal indústria del país i també de l’Empordà, és una obvietat. Però a casa nostra, sempre hi ha hagut aquell recel cap a la gent que ens visitava, que sovint eren vistos com a invasors, més que no pas com a visitants.
A la gent de Barcelona els hi diem xaves, pixapins, camacus o altres lindeses i no és pas en to afectuós precisament. Però tot plegat ha quedat sempre en aquesta relació de vol i dol. En aquesta burla cap als hostes, bo i contenint el to, no fos cas que se’ns en vagin.
D’un temps ençà, hi ha però un canvi del discurs. o millor dit, l’aparició d’un nou relat, hostil cap al turisme i que expressa sense embuts que el turisme fa nosa. Que ens està envaïnt. Canibalitzant els nostres espais, cases, pisos de lloguer. Des del gremi dels allotjaments, s’atribueix als nous moviments polítics d’esquerres (CUP, PODEM, BCN en comú, etc…) aquesta nova “turismofòbia” i alerten que afegir traves, farà minvar el turisme i conseqüentment els ingressos i la riquesa que genera.
En aquesta mateixa portada, hem repetit manta vegades, la necessitat de mesurar el turisme per l’afectació que té sobre el territori. Hem parlat de la necessitat d’evitar port aventurització de l’Empordà, però sabent sempre, que a falta d’indústria, investigació o sector primari, ara mateix és la millor font de riquesa que tenim.
Tot plegat ve a tomb, perquè la Generalitat ha decidit apujar un 100% l’import de la taxa turística, però només als pisos i apartaments turístics, deixant al marge a càmpings i hotels i és clar, els primers s’han posat en peu de guerra. Tot plegat diuen, és culpa de la CUP que pressiona el govern per la via de la dimonització del turisme. Doncs d’aquest tema, en parlarem avui amb el president de la Federació catalana d’apartaments turístics en Lluís Torrent
