Quan parlo amb elaboradors de vi de cellers catalans, gairebé tots coincideixen últimament amb alguns comentaris al respecte del dèficit de consum de vi català: La majoria de la nostra producció, se’n va a exportació. A Espanya no existim i a Catalunya, especialment a Barcelona, encara costa molt que la presència de vi català sigui majoritària a les cartes dels restaurants, que és on es genera l’hàbit.
I això per què passa? Doncs sincerament no en tinc ni idea. Però hi ha una cosa que sí tenen en comú els vins de les cartes dels restaurants: Els preus exageradament elevats.
Posaré un exemple: La meva amiga Mariona, regenta amb en Santi el celler Roig Parals. Un dels vins que fan i que m’agrada, és el tocat de l’ala blanc. Un vi DO Empordà, que comprat directament amb la Mariona, costa poc més de 8€ l’ampolla. Si aquest vi el compreu al supermercat o la botiga especialitzada s’enfila cap als 10€ (vist a can grau de Palafrugell) i si el demaneu en un restaurant, us en pot costar entre 14 i 18€.
Hi han casos més flagrants (i aquest dissabte en vaig veure un) de vins que costant 12€ a la botiga, me’n demanaven 26€ en un restaurant de Barcelona. I en aquest punt és on em pregunto… No estem exigint pagar per sobre de les nostres possibilitats?
Segur que els restaurants necessiten carregar marge a productes com el vi, ja que al capdavall, el benefici d’una ampolla és molt més net que el d’un plat que requereix d’ingredients, temps i tècnica.
Però alerta, perquè si una de les queixes del sector, és la poca presència vi català a les cartes, no valdria potser la pena, començar a moderar-ne el preu al que l’oferim?
