Ahir el Col·lectiu Dignitat va ocupar un edifici sencer al centre de Sant Feliu de Guíxols.
L’immoble, propietat de la Generalitat que ho té per l’herència heretada dels germans Anlló, sembla, des de fora, que està en un estat de conservació just, tirant a fotut. Amb tot, ara mateix hi han 3 famílies (6 adults i 10 menors) que tenen un sostre on dormir, ja que no podien pagar el lloguer.
Vagi per davant que jo sóc un ferm defensor de la propietat privada i per principi, contrari a l’ocupació il·legal i aquesta, com qualsevol altra que es fa sense consentiment, ho és. Tampoc sóc partidari de fer servir eufemismes com “rescatat” quan es tracta d’una ocupació en tota regla.
Tanmateix, com ja vam parlar en aquest programa, al respecte de les ocupacions d’habitatges buits a Santa Cristina, hi han casos i casos hi han.
Que 3 famílies (o 100 o una) no tinguin un sostre perquè no poden pagar un lloguer en un poble del baix Empordà, que a priori no són especialment elevats, ens hauria de fer caure a tots la cara de vergonya. Com ens hem tornat que quan algú del poble es quedava sense feina (i ja no dic sense casa) apareixen mostres de solidaritat. On ha quedat allò de “Entre tots ho farem tot”?
Perquè no hi han manifestacions cada dia, davant les entitats bancàries, que per vergonya pròpia i aliena, mantenen edificis nous o usats, buits a l’espera de poder vendre en el moment que pugin el preu? Perquè no hi han manifestacions cada dia, davant dels ajuntaments per reclamar que aquestes 3 famílies puguin tenir un sostre.
I la tercera: Si tres famílies es queden sense sostre perquè no el poden pagar, en el fons és perquè no tenen recursos. Si el sistema fos més just, tindrien feina, no faria falta que ocupessin, no caldria que un col·lectiu com el dignitat de Sant Feliu hagués de fer accions com aquesta i per tant, aquestes 3 famílies amb 6 adults i 3 menors, podrien pagar un lloguer per no haver de fer una ocupació il·legal
I de nou… Així ens brilla el pèl
