De tant en tant tenim coneixement d’accions en contra el medi ambient, desprovistes de tot tipus de sentit. I és que ahir coneixíem que a Calonge, al passeig de Sant Antoni, concretament, algun (o alguna) imbècil es dedica a enverinar els arbres que hi han plantats. Ho fa abocant-hi productes abrasius com lleixiu, salfumant o altres. D’aquesta manera, no només es carrega l’arbre, sinó que deixa la terra erma per a futures replantacions.
Però és que fa un mes, es va trobar un exemplar de duc (una espècie rapinyaire) abatut a perdigonades a la Vall d’Aro. I això, per no parlar d’aquells que tenen per afició encendre foc a plè estiu. Parlant del tema… sabeu quin és el poble amb més incendis de l’Estat Espanyol? Doncs és Vilopriu, que en compta 32 en noés 6 anys.
En tots tres casos la motivació és diferents. Segons l’alcalde de Calonge, la intoxicació dels tamarius del passeig es podria deure a algun vehi de plantes baixes al que la copa de l’arbre li deu tapar la vista, mentre que pels focs de Vilopriu, es parla de revenges personals.
Sembla que atemptar contra un animal, un bosc, un riu, etc… sigui un greuge menor, però al darrere, més enllà d’un acte vandàlic, s’hi anaga algú que no té respecte per res ningú més que per sí mateix. Una persona que decideix carregar-se allò que ens pertany a tots i que alhora no és de ningú, senzillament no hi fa res aquí i em temo que quan es parla de penes de fins a dos anys de presó per delicte medio ambiental, no parlem d’una condemna encaminada a redimir, penedir i evitar futures accions com aquestes. Perquè poc o molt, en molts casos, segur que es creuen que actúen amb justícia.
