Fa pocs dies vaig tenir la sort que la Rosa Regàs, admirada amiga i col·laboradora d’aquests espais de Ràdio Capital, vingués a casa meva. Vam gaudir d’un dinar senzill en família i vam comentar l’actualitat. Em sembla que no som prou conscients de la sort que tenim a les nostres terres de que persones com ella hagin decidit instal·lar-s’hi. I com sempre, ningú és profeta a la seva terra. Poques vegades trobem ara a la Rosa a tertúlies, debats i actes de la nostra catalana terra. I és una llàstima perquè la Rosa, als seus 86 anys té el cap més clar i la mirada més jove que molts dels que vintegen.
Aquests dies al Palau Robert de Barcelona, podem gaudir de l’expo Bocaccio i conèixer una mica més aquests espais de l’anomenada gauche divine que ensenyen una ciutat que ens queda molt llunyana. En un país amb una necessitat brutal de redefinició i de recerca d’alè, ens cal escoltar més roses regàs, ens calen més persones amb la capacitat de treball d’ella (en el panorama editor i literari mai ens ve malament) però sobretot en l’espai de debat. La Rosa encoratjava a les meves filles adolescents a iniciar una revista al seu institut i expressar-hi les coses que els hi agradaven i les que els hi desagradaven. Compartir la publicació, unir-se amb gent amb interessos en el poble, buscar altaveu a les seves idees…I ho feia amb la passió de la mateixa Rosa que un dia va crear l’editorial la Gaya Ciència, per posar un dels molts exemples de les seves idees. A la Rosa li he de portar un dia d’aquests una Alexa, doncs va quedar fascinada per aquest giny que tenim a casa. Quan li vam preguntar ‘Alexa, quién es Rosa Regàs’, la màquina va respondre ‘una escritora española, directora de la BNE entre mayo de 2004 y agosto de 2007’ però la Rosa és moltíssim més que això. I m’encantaria que ens n’adonessim i la convidéssim a molts més espais perquè ho pugui compartir.
