Dos missals. Així es referia pressumptament la Marta Ferrusola als milions de pessetes. Era la presumpta instrucció que donava per moure diners a Andorra, a l’antiga Banca Reig. Tot plegat pressumptament.
Des que va saltar l’escàndol relacionat amb la família Pujol, ens n’hem fet tips de sentir més enllà de l’Ebre, que Espanya estava podria per la corrupció, però que Catalunya encara ho està més i posen com a exemple, el que anomenen el clan dels Pujol, l’espoli del Palau i el 3%. Aquí valdria la pena afegir el cas de les ITV, el cas pretòria, el cas Mercuri, el forat de Catalunya Caixa i si m’apuren molt, la condonació de 6M d’€ que La Caixa va perdonar en el seu dia al PSC quan Montilla era Ministre d’indústria i es gestava l’OPA de Gas Natural a Endesa.
Amb tot plegat, però hi ha alguns indicis que tot i la podrimenta d’aquí fa tant fàstic com la d’allà, indiquen que no és el mateix. D’entrada, el linxament públic als corruptes. Mentre que aquí l’ex president Pujol gairebé ni es deixa veure, o el lladre confés Millet surt ben poc de casa. Mentre els mitjans carreguen amb molta virulència contra els pressumptes delinqüents, allà la premsa dedica més tinta a parlar dels casos catalans que dels que tenen més a prop. El partit més corrupte d’Europa guanya les eleccions i el president del govern és un senyor acusat de cobrar sobresous en diner negre. Un jutge ha dictaminat que s’ha reformat la seu del partit en diner negre i a la capital, el partit que governa arrossega un escàndol de corrupció de desenes de milions, amb un ex president a la presó i aquí la vida passa.
I per il·lustrar encara més aquesta diferència entre la merda ibèrica i la merda catalana. Mentre allà una ex ministra de sanitat es feia la tonta quan li apareixia un jaguar al seu garatge, aquí la mestressa de l’assumpte no només encarregava dos missals, sinó que es feia dir mare superiora. No em negareu que és una meravella. Mare Superiora!
