Des que va abandonar el Teatre Nacional de Catalunya, el passat mes de gener, l’espectacle Encara hi ha algú al bosc, del col·lectiu Cultura i Conflicte, que està dirigit per Joan Arqué, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart i una tasca d’investigació exhaustiva de Teresa Turiera-Puigbó, ha iniciat una gira pel país que aquesta setmana passa per Figueres i que us proposo aprofitar. Aquest espectacle teatral és una de les tres potes d’un projecte que té un objectiu declarat molt definit: denunciar la utilització de la violència sexual contra les dones com a arma de guerra i de neteja ètnica a partir del que va succeir a la guerra de Bòsnia a principis dels 90.
Encara hi ha algú al bosc és el nom de l’espectacle, però també és el nom de l’exposició fotogràfica d’Oriol Casanovas i d’un documental dirigit per la mateixa Teresa Turiera-Puigbó i per l’Erol Ileri, que encara es pot recuperar al TV3 a la Carta, ja que va ser emès el novembre de l’any passat al Sense Ficció. A Figueres, des de demà es pot visitar l’exposició fotogràfica a l’Auditori dels Caputxins, fins el dia 28 i el divendres dia 26, a les 8 del vespre, al Teatre El Jardí es podrà veure la peça teatral oberta al públic general. Aquell mateix dia, al matí, ja hi haurà hagut una funció per a alumnes de 4t d’ESO d’instituts figuerencs i un debat amb membres del col·lectiu.
No m’estendré explicant-vos en detall de què va la peça, no es tracta d’això. Hi ha crítiques, cròniques i opinions diverses per internet, però sí que em permetré de dir-vos com n’és d’important que hi aneu i que hi porteu tota la jovenalla que pugueu a partir dels 14 anys. Per tal que el públic pugui empatitzar amb les tragèdies que s’expliquen a escena, els intèrprets interpel·len el públic, gairebé com si fos un joc, a pensar en què feien l’estiu del 1992. Era l’estiu de la joiosa Barcelona olímpica, mentre que dues hores d’avió una guerra extremament cruenta marcia el cor d’Europa. El muntatge dona veu a unes dones silenciades per a les quals la guerra encara no ha acabat i dubten que acabi mai. La denúncia ens vol recordar que la violència contra les dones és present en tots els conflictes i fins i tot en contexts de pau aparent. Rohingyas, yazidís kurdes, dones immigrants que travessen la Mediterrània havent sigut violades i maltractades… Són només uns quants exemples contemporanis d’aquesta xacra. Si mai teniu l’oportunitat, aneu a veure Encara hi ha algú al bosc, és teatre compromès i necessari, del que pot fer canviar el món.
