Tenim unes organitzacions internacionals que, com observem a les recents reunions de Nacions Unides, tenen moltes dificultats per convertir les propostes en realitats concretes. Aquestes organitzacions són producte de l’ordre sorgit de la II Guerra Mundial i, per tant, dissenyades per les potències guanyadores. Per això, a la emblemàtica Nacions Unides, definida amb nobles valors, se li posava el control del Consell de Seguretat format pels cinc dels estats guanyadors de la II Guerra Mundial (EUA, Regne Unit, França, Xina i la URSS, ara substituïda per Rússia), el qual atura moltes iniciatives que sorgeixen dels plenari, perquè afecta els interessos d’algun dels cincs estats. D’aquí es desprén que tinguem una ONU que fa grans proclames, sobre la desgràcia dels conflictes bèl·lics, desastres naturals, la pobresa o la crida a actuar contra el canvi climàtic, que finalment no tenen aplicació pràctica. I és en aquest entorn que la ONU perd la seva credibilitat perquè no es capaç, per la manca de compromís d’alguns estats, d’aplicar el que es consensua. Per pal·liar aquesta situació convindria actualitzar els objectius i funcionament de les organitzacions internacionals, amb la finalitat de que siguin útils a la ciutadania. A la ONU li convindria anar agafant poder de decisió, cedit pels estats, com s’està fent a la Unió Europea. Això requereix la voluntat política dels governs dels estats, que han de percebre, d’una banda la pressió de la ciutadania i, de l’altra, que no tenen més remei que fer-ho, per garantir la pròpia supervivència. I també convindria que les esferes de poder dins l’ONU s’adeqüin a la realitat econòmica i política del moment. Si anem en aquesta direcció, la ONU i les altres organitzacions internacionals, seran útils a la ciutadania i tindran el futur garantit, que, per altra part, és el que ha de ser en aquest món cada vegada més globalitzat.
