Premsa en extinció

Com cada matí des de fa quasi bé dos anys, retallo digitalment i penjo a twitter les notícies vinculades al món del llibre dels diaris ARA i La Vanguardia. Fa més o menys el mateix període de temps que vaig substituir la lectura dels diaris per el format digital, amb honroses excepcions dominicals. Tanquen els quioscos dels barris, la peregrinació per trobar un diari en paper cada vegada és més difícil arreu. Biblioteques i quioscos veuen desareguts de les hemeroteques la clientela menor de 40 (per dir una xifra indulgent). Els lectors de diaris en paper presenten una fidelitat modèlica. A les nostres comarques, triomfen el Punt Avui i el Diari de Girona, aquest últim incorporant veus potents com les de l’Albert Soler, en Salvador Sostres o el nostre radiocapitalí, Adrià Pujol.

En canvi, som multitud els que pengem els continguts a les xarxes socials. La facilitat, la gratuïtat, la recerca del nostre articulista de capçalera, ens impel·leix a compartir continguts. De fet, ens els llegim els uns als altres i som esclaus de les notícies dels nostres seguidors i amistats. L’altre dia parlant de candidatures polítiques, em comentaven que la primera font d’informació política és molt sovint whatsapp: sí senyors, aquells grups de whatsapp que ningú vol tenir però que tots atresorem, els pesats dels companys de l’escola primària o els del club de bàsquet…que tremoli la CNN i el New York Times! Passejo pels carrers de Palafrugell, a primera hora, com a mi m’agrada, i observo al quiosquer rebre la premsa vora les 7 del matí d’un diumenge i penso estic veient l’últim membre d’una espècie en extinció. “observo al quiosquer rebre la premsa vora les 7 del matí d’un diumenge i penso estic veient l’últim membre d’una espècie en extinció. Bon dia tingueu!