L’estudi de preus del mercat de l’habitatge a les comarques gironines, que impulsen els API, el Col·legi d’Administradors de Finques i el Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona, confirma una “sensible” tendència a l’alça en els preus de l’habitatge d’obra nova, segona mà i lloguer. L’anàlisi se centra en els onze municipis principals: Banyoles, Blanes, Figueres, Girona, Lloret de Mar, Olot, Palamós, Roses, Salt, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners. La radiografia constata que de mitjana els pisos d’obra nova costen entre un 15 i un 16% més. En alguns municipis, però, els percentatges es disparen i, per exemple, a Lloret de Mar comprar un pis en un barri mitjà costa un 33,3% més que fa un any.
El ritme d’obra nova iniciada a la demarcació de Girona, de gener a setembre de 2023, és de 1.631 habitatges, un 31% més que el 2022. Tot i aquest increment, el ritme de construcció continua essent, segons els API, “insuficient” davant la demanda existent.
L’increment dels tipus d’interès i la restricció del crèdit, asseguren, han frenat lleugerament la compravenda d’habitatges d’obra nova en el que portem d’any. “Aquesta situació se suma a la inseguretat jurídica derivada de les noves normes estatals i autonòmiques, que darrerament s’han aprovat, i que perjudiquen la inversió en el sector residencial”, afirmen.
Si posem la lupa a les dades, comprar un pis a Lloret de Mar en un zona mitjana costa un 33,3% més que fa un any. Banyoles ho segueix de prop amb un increment del 26,3%. També Sant Feliu de Guíxols (26,1%) i Santa Coloma de Farners (24,6%). En canvi, a Roses ha baixat un 10,3% i en ciutats com Figueres, l’increment no arriba al 20%. A Olot, en canvi, s’han mantingut els preus i a Girona i Palamós els augments no arriben al 5%.
Si a aquests percentatges hi posem números, comprar un pis de 55 metres quadrats en un barri mitjà de Lloret costava aquest octubre uns 176.000 euros i un de 75 metres quadrats, 240.000 euros. Fa un any, amb un preu de 2.400 euros el metre quadrat, un pis de 55 metres costava uns 132.000 euros i un de 75, 180.000 euros.
Els pisos de segona mà
Pel que fa a l’habitatge de segona mà, el preu mitjà estudiat en totes les poblacions seleccionades i prenent com a base les zona 2 i 3, el preu mitjà és de 2.291 euros el metre quadrat, un 11% més que fa un any.
En el mercat immobiliari a Girona ciutat hi ha hagut un lleuger increment de preus, a causa de l’augment en les zones 1 i 2, tot i que zones 3 i 4 van a la baixa. Segons el president del col·legi i associació API de Girona, i president del Consell de Col·legis API de Catalunya, Joan Company, aquest fet confirma la diferenciació continua que hi ha a l’habitatge, també explicada per la disminució de les transaccions, concretament un 5,1%, respecte a l’últim any.
En les poblacions d’interior els preus es mantenen lleugerament a l’alça, amb una certa tendència de preus a la baixa a Olot i Figueres a la zona 4. Per altra banda, a les poblacions de costa estan directament associades amb la compra de segones residències per part d’estrangers, que representen un 30% de les operacions. Aquí el president dels API destaca especialment el paper del comprador francès. “Aquestes operacions no necessiten finançament, factor que explica la seva contínua activitat”, detalla Company. En aquest punt, destaca Roses, el municipi amb major nombre de compravendes, amb un total acumulat fins al mes de setembre del 2023 de 746 operacions, un 13% menys que l’any anterior on l’acumulat era de 862.
En els mesos vinents s’espera que s’hagin d’ajustar els preus de les primeres residències, sempre que la reducció de les compravendes i tipus d’interès no vagin a la baixa. El mercat de segona residència, assegura Company, continuarà actiu per la seva independència financera.
Els lloguers pugen
Pel que fa al lloguer d’habitatges, de forma global es detecta un increment generalitzat dels preus en tots els tipus d’habitatge, en funció del nombre de dormitoris (2, 3 i 4) i amb caràcter anual, prenent com a base l’estudi d’octubre de 2022 fins a l’octubre de 2023. Així a Girona ciutat l’augment mitjà se situa en el 10,23%; mentre que per a les poblacions d’interior (Banyoles, Figueres, Salt, Olot i Santa Coloma de Farners) l’increment mitjà ha estat del 11,34% i en darrera instància, a les poblacions de costa (Palamós, Blanes, Lloret de Mar, Roses i Sant Feliu de Guíxols), s’ha situat en el 10,92% de mitjana.
A Girona, malgrat el preu de la renda s’ha incrementat progressivament amb el pas dels mesos, el percentatge d’increment respecte del període anterior (octubre 2021 – 2022) disminueix lleugerament (en un 1,71%), mentre que en el conjunt de les poblacions d’interior i poblacions de costa, la tendència és a la inversa.
Pel que fa a la renda d’arrendament mensual i, prenent com a referència els habitatges de 2 dormitoris (que són els que tenen una major demanda) de cadascun dels grups, a Girona ciutat la renda es situa en 745 euros, a les poblacions d’interior en 589 euros, i a les poblacions de costa, en 650 euros. Un de tres habitacions, en canvi, a Girona costa uns 864 euros; a les poblacions d’interior, la renda es situa en 696 euros, i per últim, a les poblacions de costa, en 758 euros, respectivament.
El president del Col·legi d’Administradors de Finques de Girona (CAFGi), Francesc X. Quintana, recorda que com en el darrer estudi, “l’anàlisi de les dades porta a concloure que aquests increments de preus tenen el seu origen en la disminució de l’oferta en el mercat d’habitatges destinats en règim de lloguer”.
Durant l’any 2022 es van signar un 10% menys de contractes (14.734) que durant l’any 2021 (16.132) i aquesta tendència segueix durant els primers sis mesos d’aquest 2023, amb unes dades registrades fins el mes de juny d’enguany de 6.941 contractes signats, pendent de les dades oficials del segon semestre. Destaca també que en el període comprès entre gener i juny de 2022, el nombre de contractes signats, va ésser de 7.376, que representa un descens enguany d’un 6,27%.
