Fruit de la notícia que ahir dilluns 13 de Març, va comentar en Miquel Curanta, codirector de Radio Capital, sobre els comentaris, que determinades persones varen fer envers la situació de tretze famílies de La Bisbal d’Empordà, després de la tallada del subministrament de llum. Vull dedicar el meu comentari a l’anàlisi del que representen aquest tipus d’actituds i quines repercussions en tenen.
No cal parlar de Marx per entendre que és la solidaritat de classe, comprendre el que vol dir la lluita per uns drets mínims, de fet, la història moderna de la humanitat es basa en la lluita obrera per a la consecució d’un seguit de drets que actualment ens permeten viure amb certes comoditats, o si més no, poder tenir la legitimitat per poder reclamar-ne alguna.
Actualment, i segurament, en part a causa dels drets adquirits i la zona de confort amb la que podem viure algunes persones, d’altra banda, gràcies a l’esforç i la lluita de milers de lluitadores, hem deixat de tenir en compte paraules com cooperació i solidaritat. En el segle XXI, la solidaritat ha donat pas a la competitivitat i la individualitat, i això, provoca que actualment, la població es vegi amb la legitimitat com per autoproclamar-se jutge i determinar qui es mereix determinats drets i qui no.
D’altra banda, un altre tret característic d’aquest tipologia de comentaris és basar la seva diferenciació, i per tant justificar-la, a través de la vinculació de les persones amb una determinada nacionalitat, a un estat. Així doncs, preferim centrar-nos en que algunes d’aquestes persones poden ser migrants, en comptes d’apreciar, que totes i cada una de les tretze famílies estàn visquent una situació, que milers de persones a l’estat també viuen a causa de determinades pràctiques abusives per part d’elèctriques, com també d’entitats bancàries.
Hem normalitzat el patiment i la diferència, hem permés la vulnerabilització de determinats col·lectius, tot, perquè actualment el que té importancia és el melic de cadascú, i aconseguir una bona foto d’instagram o twitter mostrant lo feliços que sóm.
El dia que recuperem la consciència i aixequem la vista del nostre melic ens adonarem que ara ja, ni el filtre d’instragram que posavem pot amagar la brutalitat del present.
